Bàsquet Ramon Llull (Aesc)

Aquest matí de dissabte tot just quan sortíem de casa, la pluja ha fet acte de presència. Per sort quatre gotes, però suficients per posar en dubte la celebració del partit, ràpidament les quatre gotes s'han convertit en un anècdota, quan en aturar-se la pista s'ha quedat eixuta en tres i no res, i s'ha pogut d'aquesta manera, si més no, començar el partit... I anem a per ell... El nostre equip es presentava amb 4 baixes, l'Albert, en Marc (lesionat), en Xavier (malalt), i en Gor (desaparegut en combat), però els nostres 8 valents han donat la cara. L'equip del Bosco presentava una barreja de nanos molt forts i alts, amb un parell de petits que suplien amb escreix les seves diferències físiques amb il·lusió i bona tècnica.

Com sempre (i així ho constato després d'un crit del nostre "Coach") els nostres nois semblaven adormits, però el crit els ha despertat de cop, i noi quin despertar!!!, ja vaig comentar la setmana passada que jugant com vau jugar no m'importava aixecar-me ben d'hora i circular mil quilòmetres si calia, doncs nois així, jugant així no m'importa passar-me dos dies sense dormir i menjar i per veure com jugueu, i és que malgrat els munt d'errors en el passi, (per baix, si et passa dos caps, el passi ha de ser per baix), que han provocat la corresponent pèrdua de pilota i cistella contrària, puc assegurar que sempre heu lluitat i això es veu en un marcador de moment favorable. Però nois no val badar...Quan dimecres es trobem de nou a la pista per veure'ns les cares cal que us poseu les piles, cal que feu un darrer esforç i demostrar-vos a vosaltres i a tot el club que el vostre nivell és bo.

Així doncs aquesta crònica acabarà d'aquí tres dies, quan el partit que finalment no ha pogut acabar-se per pluja, acabi.

Seguiu així, i vigileu les pèrdues de pilota...

Amunt Ramon Llull.