Bàsquet Ramon Llull (Aesc)

La Salle Bonanova 37- AESC Ramon Llull 42

2012-02-11T19:34:00.002+01:00

El cert és que pensava que avui no tindria... fred, però ni jugant a les 11 del matí ens hem pogut escapar de l'onada aquesta que està cobrint el nostre país. No sé si us heu adonat, però quan l'àrbitre (aprofito ara per dir que ha xiulat força bé) ha arribat al terreny de joc, semblava un pollet, quina cara de fred portava, pobre noi.

No sé si ha estat el ja esmentat... fred, o que pensaven en els calçots, o amb les novies ("cuentan las malas lenguas"), o si la pilota no tenia tacte, o si el taulell rebotava molt, no sé què era, però no havia manera de colar la cistella dins de l'anella, i això nois ens ha fet patir moooooolt. Amb un tanteig més propi de pre-benjamins (14-14 ala mitja part), només fèiem que dir -uiii, aiii, vinga ara sí!!!, no passa res!!!, amb força-, però la piloteta no volia entrar dins el cèrcol. Per sort (per nosaltres), l'equip contrari estava en la mateixa situació (però sense els calçots, suposo).

Ha estat un partit treballat des de la defensa, alguns cops una mica despistada, i amb un encert en els triples baix, però efectiu, dos de l'Aranau, dos de l'Òscar i un del Javi (sinó m'he descomptat). Cada cop que anem a veure un equip nou, em sorprenc de quant són d'alts l'equip contrari, i sempre penso, -miau, avui ens faran mal-, però després apareixen els nostres petits "gladiators", i tanquen (no sempre eh!!!) el rebot i surten com bales, i mouen la pilota, i no juguen sols, la passo, la passo, la torno a passar (però voleu tirar d'una vegada!!!), i no es cansen i segueixen movent-la, i quan tiren i no entra i el rebot no el capturen veure com baixen corrents a defensar, o com pressionen, nois tenir un cor jugant a bàsquet que no us cap dins del pit, i a mi ja se'm queden petits tots els camps doncs quan us veig, m'inflo d'orgull i "no quepo en mi cuerpo". Resumint, victòria molt treballada.

Què m'ha agradat? l'actitud, heu guanyat el partit per ella, us ho heu cregut que guanyaríeu i ho heu fet, i avui no heu perdut gaires pilotes i això s'ha notat i molt.
Què no m'ha agradat? el poc encert sota la cistella.

Una darrera cosa, no heu de fer mai el que feia el jugador número 11 de l'equip contrari, no escoltar al seu entrenador, parlar-li despòticament, criticar als companys, si el Tito o en Riera diuen alguna cosa, sempre l'heu d'escoltar amb respecte i fer cas, si un company falla se l'anima a seguir intentant-ho i a millorar, som un equip i junts hem d'aconseguir grans coses.

Amunt Ramon Llull.

I no vull crear un precedent...

2012-02-09T23:20:00.001+01:00

El partit contra el Laietà escollit partit de la jornada..

Clica Aquí Aquest enllaç deixarà de funcionar a partir del dimecres 15 de febrer.

AESC Ramon Llull 56 Bosco Horta 51

2012-02-08T22:06:00.002+01:00

Els poc més de 12 minuts que faltaven per jugar, finalment s'han pogut dur a terme, i quin patiment!! El fred (ja sé que sóc redundant amb el tema), els nervis i l'ambient ha estat present en aquesta estona de partit. Les pèrdues de pilota han estat constants, però això sí les defenses han sigut numantines (quines ganes tenia de fer servir aquesta paraula). Tots i cada un dels nanos han jugat a gran nivell, tots han fet coses bones i coses no tan bones, però al final el que importa de veritat, lluny del resultat, és que ha estat un gran partit, amb grans jugades i grans jugadors.

Felicitats nois pel partit.

Ens veiem dissabte.

De lectura obligatoria

2012-02-07T09:33:00.003+01:00

Fa uns dies el Sr. Carmona em va fer arribar un article fantàstic, me'l vaig estar llegint, i... Caramb!!! Això és el que penso però que mai no sé expressar prou bé (o molt malament). L'article en qüestió està escrit per l'entrenador Trifón Poch (tindrà a veure amb els nostres Poch?).

Aquí us deixo un petit tast i l'enllaç per acabar de llegir-lo. Si ho feu si us plau deixeu un comentari al seu web, signant amb un gràcies des de AESC-Ramon Llull.

Seguim parlant de bàsquet de formació. No cal malentendre les coses. Una realitat massa habitual és veure equips de nens dirigits com si fossin professionals, amb la victòria com a objectiu que condiciona tant la direcció dels partits com el treball diari dels entrenaments. L'altra opció és fer un enfocament correcte i ensenyar a botar, a passar, a tirar, a entendre el joc. En aquesta segona línia no es tracta que no ens importa guanyar, no posem "l'altra galta", no practiquem un esport socialitzat en el qual tots som iguals. Simplement, guanyar no és la prioritat. Al meu entendre, a més de tot el que hem de fer per formar tècnica i tàcticament als nostres jugadors, ensenyar a competir ha de ser un altre objectiu prioritari. Què entenc per ensenyar a competir?

- Hi ha de competir amb un mateix. Afany de superació. Clica Aquí per seguir llegint...

Moltes gràcies Sr. Trifón Poch per donar-me permís per publicar el seu article.

CE Laietà 39 - AESC Ramon Llull 47

2012-02-04T22:18:00.002+01:00

Qui va dir que faria fred? Aquest dissabte al matí sí que en feia, però novament ha valgut la pena passar les tremolors, per veure aquests nois.

Intentaré explicar-me... fa uns quants anys un dia em vaig enamorar i fruit d'aquell amor han nascut tres fills, dos nens i una nena... i tots ells juguen a bàsquet, fins aquí tot clar, no? doncs bé un dia el gran dels meus fills es va reunir amb un grup de nanos... la bèstia (¡¡¡qué grande eres!!!), el invisible (sembla que no hi és però fa una feina increïble), el futbolista (nen quina sort que tenim que segueixis amb nosaltres), el "desgarbat" (ell va fent, i mica en mica...), i la màgia (com em fas guadir del bàsquet, fill), amb ells estaven aquest dissabte, l'altre "desgarbat" (serà cosa de l'alçada), el lluitador (que s'hauria de prendre en serio els entrenaments), en el jugades impossibles (que sempre ho intenta i això és molt i molt bo), l'amo de la cantonada dreta (tu ja m'entens...) i el "correcaminos" (quan ve la mama jugues millor) . Doncs bé com anava dient, tots junts i amb els que falten, fan un equip i un gran equip de bàsquet, que aquests darrers partits, lluny dels resultats ens fan passar una gran estona, tots defensen, tots ataquen, tots són solidaris amb es companys i tot això ha fet que em torni a enamorar.

Anem al partit. Insòlit inici, els jugadors s'han situat malament en el salt i hem fet el primer bàsquet, la banqueta del Laietà s'ha queixat i la cistella que havia fet el Javi, no ha valgut i s'ha hagut de tornar a començar, quan portàvem 16 segons de partit. Podem dir que ha hagut dos parts ben diferents, la cistella a la qual atacàvem els 4 primers quarts, escopia tot, i ells no fallaven gaire, tot i així els nois no s'han arronsat i han anat jugant i intentant-ho un cop i un altre sense importar que la pilota no entrava. Així al descans anàvem uns 6 punts per sota al marcador. Aleshores ha començat la 2a part i ara la cistella que escopia la tenien ells i nosaltres la que s'empassava tot, així que han anat eixugant les diferències i del 29-18 s'ha passat al 29-40 (m'ha dit en Riera que hem fer un parcial de 1-22 i jo m'ho crec), el millor d'aquest parcial l'actitud demostrada.

I ara què m'ha agradat i què no m'ha agradat.

M'ha agradat molt la lluita, l'alçada i cos superior del contrari els superem amb actitud, esforç i solidaritat.
No m'agrada les capficades que hi ha cops que teniu, fruit de no aixecar el cap.

Nois seguiu així.

Una darrera cosa (sempre he de dir una cosa més), l'àrbitre... espero no tornar a patir-lo, què dolent, si més no té una cosa bona, té criteri, xiula igual de malament als dos equips.

Per cert, anem de calçotada!!!!

AESC Ramon Llull 44 - Bosco Horta 40 (sense acabar)

2012-01-29T10:19:00.004+01:00

Aquest matí de dissabte tot just quan sortíem de casa, la pluja ha fet acte de presència. Per sort quatre gotes, però suficients per posar en dubte la celebració del partit, ràpidament les quatre gotes s'han convertit en un anècdota, quan en aturar-se la pista s'ha quedat eixuta en tres i no res, i s'ha pogut d'aquesta manera, si més no, començar el partit... I anem a per ell... El nostre equip es presentava amb 4 baixes, l'Albert, en Marc (lesionat), en Xavier (malalt), i en Gor (desaparegut en combat), però els nostres 8 valents han donat la cara. L'equip del Bosco presentava una barreja de nanos molt forts i alts, amb un parell de petits que suplien amb escreix les seves diferències físiques amb il·lusió i bona tècnica.

Com sempre (i així ho constato després d'un crit del nostre "Coach") els nostres nois semblaven adormits, però el crit els ha despertat de cop, i noi quin despertar!!!, ja vaig comentar la setmana passada que jugant com vau jugar no m'importava aixecar-me ben d'hora i circular mil quilòmetres si calia, doncs nois així, jugant així no m'importa passar-me dos dies sense dormir i menjar i per veure com jugueu, i és que malgrat els munt d'errors en el passi, (per baix, si et passa dos caps, el passi ha de ser per baix), que han provocat la corresponent pèrdua de pilota i cistella contrària, puc assegurar que sempre heu lluitat i això es veu en un marcador de moment favorable. Però nois no val badar...Quan dimecres es trobem de nou a la pista per veure'ns les cares cal que us poseu les piles, cal que feu un darrer esforç i demostrar-vos a vosaltres i a tot el club que el vostre nivell és bo.

Així doncs aquesta crònica acabarà d'aquí tres dies, quan el partit que finalment no ha pogut acabar-se per pluja, acabi.

Seguiu així, i vigileu les pèrdues de pilota...

Amunt Ramon Llull.

Concierto de invierno

2012-01-28T02:47:00.003+01:00

Esta noche, calificar de tarde el momento en que nuestros niños se ponían a calentar para el partido sería un eufemismo absurdo, hemos asistido a un acontecimiento cultural de primera magnitud en el patio de la escuela.

Las orquestas de los prebenjamins del Ramon Llull y del AEE Regina Carmeli nos han ofrecido una velada musical de mucha intensidad. A pesar de que las circunstancias térmicas no han sido favorables, el frío y el retraso provocado por el partido anterior han "congelado" los ánimos del público de forma considerable, hurtándonos del placer de participar en el jolgorio vocinglero de otras ocasiones.

1er movimiento Un 0-5 de resonancias culés en Do mayor. El recital se ha abierto con este movimiento enérgico, en ocasiones algo atropellado pero bien sostenido por el vigor de los metales que han defendido con rigor el escaso acierto en los tiros, los RLL han alzado las voces en unos solos potentes que el azar han impedido que culminaran en canastas. Una entrada armoniosa y un triple en "stacatto" han mostrado el potencial de algunos de los solistas de los de Rubí. Final intenso para este entrante del concierto.

2do movimiento Ese 2 a 10 glorioso en Re sostenido. El director de la orquesta ha aliviado un tanto la batuta y ha permitido una interpretación más libre, los intérpretes lo han entendido como una invitación a la improvisación y a modo del Free Jazz más rabioso el descontrol (aparente y generoso) se ha instalado en la tarima de los músicos. La pieza nos ha deleitado con algunos momentos gloriosos por parte de los solistas del Regina y con el Do de pecho del Llull que ha culminado un pasaje con acierto. El silencio repentino del final ha sorprendido a los violines de la orquesta local que aún estaban esparcidos por doquier.

3er movimiento. El 3 a 8 wagneriano con aires de paseo militar. La vuelta de la formación "ordenada" del Llull no ha impedido a los tenores "reginos" proseguir con la exhibición de su sapiencia, aquí y allá se multiplicaban las ráfagas acertadas y tan solo un momento cumbre en el bando local ha calentado al público que a estas horas ya se hermanaba con los pingüinos debido al clima. Belleza continua en el esfuerzo de los integrantes de ambas formaciones, ritmo y cadencia juvenil.

El entreacto que divide el concierto se saldaba con unos guarismos de 5 a 23 que plasmaban sin ninguna duda el poderío veterano de los visitantes. La mirada sobre los grupos permitía seguir viendo sonrisas e ilusión en nuestros enanos y la noche prometía ofrecer una segunda dosis de magia renovada.

4to movimiento. Di 4 a 8 o hermoso requiem en re menor. El grupo menos ordenado de los "llulles" acomete este movimiento con la armonía del caos, todos los instrumentos se conjuran para sonar sin límite y en aparente desorden, todos suenan y cada uno se afana, la respuesta del Regina es proseguir en su labor colorista de poner el sonido bien alto, una, dos, tres y cuatro veces elevan la música acertando sin descanso. Se vislumbra un próximo movimiento de supremacía registrada y no aparecen signos de preocupación en los músicos, ellos siguen tocando con la fe de los convencidos.

5to movimiento. Al 5 a 10 en Sol mayor ausente. Este movimiento es quizás el más hermoso del concierto. Se inicia con el desconcierto de un intento local por hacer un solo en territorio ajeno y circula por una senda de enérgicos momentos de brillantez, unos y otros culminan con soltura y el tiempo parece detenerse sin rubor. Es tiempo de recuperar sensaciones que se están difuminando con el paso de los partidos, ya parece normal ser feliz viendo a nuestros niños siendo dichosos tras una pelota, pero sigue siendo extraordinario, sigue produciéndose la magia, sigue sonando a música del edén.

6to movimiento. La giga final de 1 a 5 en fa menor. Cual eco que retorna un bello sonido en el paraje más hermoso, esta pieza final nos captura en goce, olvidados el frío y el cansancio por parte de todos, las orquestas elevan el ritmo y nos deleitan sin mesura, carreras ilusionadas en pos del sonido perfecto: la bola atravesando el aro entre los vítores.

Y el concierto se acaba, la realidad manda y el tiempo es escaso, aplausos que duelen en las frías manos y se deja para otra ocasión el ir a tomar algo en el postpartido, es tarde y los músicos reflejan en sus rostros, además de la excitación gestada y la alegría del partido, también el cansancio de un viernes que se ha alargado. Qué bonita es la música en directo!!

Gracias músicos por hacerla posible.

PD. Damos la bienvenida a la orquesta a la nueva interprete, ha mostrado una maravillosa actitud y unas maneras prometedoras.

PD2. Esperamos recuperar a los solistas lesionados.
PD 3. Ah, por cierto, los guarismo finales registran un 15-46, no me digáis que no es bonito ;-)

UE Sant Cugat 3 48 AESC Ramon Llull 50

2012-01-21T14:34:00.002+01:00

Avui és d'aquells dies que m'agradaria tenir el do de la paraula escrita, per poder fer-vos arribar amb tots els ets i uts el que ha passat en aquest emocionant partit.

Tot just ahir comentàvem amb pares i mares dels pre-benjamins, que la condició física limita molt la pràctica d'aquest esport, i malgrat reconèixer que tenien la seva part de raó, al final el que val de veritat no és tan la condició física com l'actitud, avui ens hem enfrontat contra un equip on el seu jugador més petit era més o menys d'alt com el nostre 5è jugador més alt, en alguns moments veure com algun dels nostres defensava al un de l'equip contrari que li passava dos caps, era com per plegar i marxar, però avui l'alçada no ho era tot. Després d'un primer quart amb dubtes, hem entrat en el partit, tancant el rebot, jugant amb intensitat, i sobre tot no fent cas del xiulet de l'àrbitre. (Ha fet u recital amb els passos i les personals). Ens pares i mare que us hem acompanyat ens hem divertit molt, i hem patit més, avui sí que ha valgut la pena llevar-se ben d'hora, avui no ens ha sabut greu perdre hores de son, no valora el resultat final (que també), sinó l'actitud general. En castellà diuen allò de "para muestra un botón", no recordo si ben bé ha estat així però més o menys, Dídac treu de banda cap en Xavier el nostre camp, sense botar-la li passa a l'Arnau una mica més a la dreta, l'Arnau sense pensar-s'ho li dobla a l'Òscar ja situat al mig camp que ràpidament veu com en Mario ha arribat sota la cistella contrària i amb un passi precís i preciós li fa arribar la pilota, l'aixeca i .... bàsquet, evidentment no tot el partit ha estat així, però jugades d'aquesta mena s'han anat veient. Tots han fet un gran partit (hi ha un que avui no soparà, veritat Conrad?), però avui vull destacar a un d'ells per damunt de tots, avui en Javi ha fet el partit perfecte, ha tancat el rebot, ha fet bàsquets i en resum ha jugat a bàsquet, evidentment no és possible fer-ho si els companys no t'ajuden, així l'Arnau ha combinat les tasques de base amb bones defenses, el Guilem que dia a dia millora li dono tres partits més per acabar d'explotar, en Xavier, que s'ha desfondat en una defensa al límit, el Jan que li ha faltat la seva cistella però que ha estat gran en la lluita, en Dídac fent com sempre la seva feina fosca, els nostres ulls no el veuen però té un talent... en Gor, avui més apagat que de costum, Gor tira!!!! en Mario que l'alçada de l'equip contrari l'ha intimidat en atac, però gran molt gran... l'Albert la teva envergadura em té enamorat has lluitat els rebots com un "jabato" i el teu bàsquet amb l'esquerra ha estat genial, i l'Òscar, mira només et puc dir una cosa i sé que t'ho diran, el bàsquet és un esport per grans, però no grans de cos, sinó per grans de cor i d'esperit, ja m'entens oi? Resumint nois, pares i mares, avui m'he enamorat (novament) d'aquest esport. Gràcies per deixar-me gaudir-lo amb vosaltres, vinga Ramon Llull!!!

Bé... no us explico el darrer 1'30" doncs no es pot explicar amb paraules, veritat Laura?, però ha estat molt emocionant, al final victòria, i felicitar als dos equips i l'àrbitre....

Escola Virolai 26 Pre-Benjamins 18

2012-01-20T22:24:00.002+01:00

Avui tocava anar d'excursió i deu n'hi do quina passejada... La veritat però és que ha valgut la pena, malgrat el resultat (fictici, doncs el taula no s'enterava gaire i ha apuntat bàsquets nostres a ells), ha estat una tarda magnífica de bàsquet. Tot i que a l'equip som (són) 14 nens i nenes, només 10 d'ells s'han presentat a jugar, però renoi quines ganes han posat!!! Tot era un anar amunt i avall de la pista i les oportunitats s'anaven succeint sense donar-nos temps a comentar ni una sola jugada, com sempre l'afició magnífica animant i esperonant als nostres petits grans Navarros i Valdemoros, i no ho dic per la qualitat, tècnica sinó per la qualitat humana i les ganes de jugar que hi posen tots i totes. El cert és que del partit en sí no us puc dir gaires coses més tots han fet un gran partit, dins i fora del camp, jugant i animant, i al final com sempre un somriure als llavis.

Anem doncs a altres temes que a algun dels pares li ha preocupat, l'arbitratge. Senyors, senyores el nostre equip ha fet un pas endavant, ara juguem a la lliga dels bons (és el que té haver guanyat algun partit a la primera fase), i això implica una més gran exigència a l'hora de xiular, així és normal que ens xiulin coses que abans de Nadal no ens xiulaven, com els dobles a l'hora de botar la pilota amb les dues mans, i més personals (per sort en aquest apartat ha baixat el llistó). No ens hem d'enfadar cada cop la cosa anirà a més.

Per acabar vull felicitar a totes i totes els que heu jugat, mira que en sou de grans... i m'agradaria finalitzar amb una frase que un dia va dir un gran entrenador BOZIDAR MALJKOVICH, "al bàsquet hi ha dues possibilitats, sprint i stop", l'sprint ja el feu i prou bé ara cal aprendre a fer l'stop.

Bon cap de setmana i bon bàsquet per tothom

By Campiki

AESC Ramon Llull 58 - JM Sant Andreu 54

2012-01-14T17:38:00.008+01:00

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. Amb aquesta frase tant senzilla es podria resumir una part del partit. El bàsquet és un esport de contacte, on la diferència de cos (i més en aquesta edat), es nota. Durant gaire bé tot el partit cada petit contacte que ha patit l'equip contrari ha estat sancionat amb falta personal contra el nostre equip, no entro en valoracions de si era o no era personal, al cap i a la fi, personal és qualsevol contacte (o no) que l'àrbitre xiula, el que a un el desespera és quan el mateix contacte (o no), no és sancionat de la mateixa manera quan qui la rep és un dels nostres, així el Javi com sempre s'ha endut un munt de cops, o l'Arnau ha estat placat en una entrada, per esmentar només alguna acció... Igual que en el darrer partit, (i ara ja no puc dir que no ho havia vist), les cames també serveixen per defensar, i les travetes que han patit els nostres no han sigut poques, i el més increïble... patades voladores, ja sabeu de què parlo, espero que el nen estigui bé, doncs ha marxat cap a casa lesionat, però al final un rep el que dóna.

Parlem ara sí de bàsquet, com era d'esperar ha estat un partit de dues cares, per una banda gran intensitat, lluitant totes les pilotes, tirant-se al terra per recuperar-les, llàstima que de les 6 lluites que s'han xiulat només 1 ha estat al nostre favor. També m'ha agradat molt com s'han trenat algunes de les jugades en atac, movent la pilota amb velocitat i criteri, es veia que el darrer entrenament havia anat bé. Tot això per la banda positiva, però no tot ha estat positiu, hem perdut moltes pilotes d'una manera tonta, en sacades de fons i banda, nois hi ha cops que és tan fàcil com mirar a l'altre costat i veure que hi ha un company sol.

Darrera cosa que comentarem avui, feia molt fred, però a la part final del partit i com no podia ser d'una altre manera els nostres aficionats han animat com sempre, i això ha fet que els nostres nois fessin un darrer esforç per capgirar el marcador i guanyar.

Felicitats a tots ho heu fet perfecte.

I per si ho llegeixes. Jordi recuperat ràpid de la teva petita intervenció, ànims.

Els Infantils ja tenim calendari...

2011-12-30T22:01:00.003+01:00

El podeu veure aquí

Aprofito per desitjar-vos un Bon any nou.

Campiki

UE Gaudí 32 AESC Ramon Llull 56

2011-12-17T19:13:00.003+01:00

Vent, fred i sol de cara (que no cara al sol, no fotem!!!) Així es presentava aquest matí de bàsquet pels nostres nens i per nosaltres. Era (com comentava en Riera) un partit trampa, es jugaven poca cosa, però avui els nens han corregut i han sabut estar dins del partit gaire bé en tot moment.

Aquests partits serveixen per agafar confiança aquells jugadors que la necessiten, i per provar coses en atac que altres cops no t'atreveixes. Així en Marc ha fet dos bàsquets contra taulell, en Gor una entrada ben feta i un tir des de 4 metres, en Guillem un triple i alguna finalització en contraatac, en Xavier (avui Conrad el seu "cantonet" no ha estat talismà) fent els seus tirs, la resta més o menys com sempre, en Mario millorant dia a dia, en Javi agafant un munt de rebots, l'Arnau fent un munt de passes picats, en Òscar sacrificant-se amb defensa, en Dídac amb les seves entrades, l'Albert lluitant pels rebots i en Jan botant més pilota del que en ell és habitual.

Hem de comentar, un parell de coses de l'arbitratge, no ha estat bo, però no ha beneficiat a ningú, hi ha un "però", no es pot permetre que deixi jugar com ha deixat, m'explico, una cosa és que no xiulis una falta de contacte, sempre pot haver el dubte, però avui he vist una cosa que no havia vist mai en un partit (i he vist uns quants), l'equip del Gaudí ha fet travetes, i el pitjor no és que les feien, sinó que no les xiulaven.

Acabo amb una darrera consigna o paraula... DEFENSA.

BON NADAL I BON ANY NOU.

Pre-Benajmins 12 - C.E. Montseny 42

2011-12-16T21:30:00.003+01:00

Tarda de vent i fred, pati ple fins la bandera, ambient de festa, el Nadal està a l'aire i és nota, i per acabar d'adobar-ho tot, els nostres nens i nenes ens han fet un gran regal, un espectacle basquetbolístic increïble. És cert, no hem guanyat, però els nostres nenes i nenes no han parat de córrer ni un segon, amb més o menys encert, amb més o menys gràcia, amb més o menys actitud, però aquest bàsquet cal mirar-lo amb altres ulls, amb els ulls de la il·lusió, i de les ganes de superar-se dia a dia.

Del partit poca cosa a dir, els dobles nostres (que han sigut molts) la tutora de joc els ha compensat no xiulant les faltes de l'equip contrari, fins que ja ha estat impossible no xiular-les.

Al final tots contents (d'això es tracta, no?) i ara a esperar fins l'any vinent.

Que passeu un Bon Nadal i que el Tió, o el Pare Noel o els Reis (i on he posat "o" pot ser una "i") us portin moltes coses.

Nois, noies felicitats.

Ep! i Bon Any Nou

Campiki

Normativa 2011-2012

2011-12-05T13:26:00.002+01:00

La temporada passada ja vaig penjar un link que hi havia penjat al web canal d'àrbitres on parlava de la mala interpretació de les normes i regles d'aquest joc, aquest any han editat una nova versió.

Us convido a llegir-la.

Ens veiem.

Benvingut Ferrán

2011-12-04T22:07:00.005+01:00

Les cròniques dels nostres pre-benjamins, mentre eren menudets, sempre les va escriure en Ferrán. Aquesta temporada ell no ha tingut la sort que tinc jo, de poder seguir als nostres fills i filles i poder d'aquesta manera explicar el que fan darrera la pilota i com s'ho passen de bé. Però aquesta setmana, hem pogut gaudir la seva companyia i d'aquesta manera ha pogut deleitar-nos novament amb seu verb fàcil.

El seu "amor" pel bàsquet i evidentment pel seus fills, m'ha fet obrir-l'hi la porta del blog, així a partir d'ara aquest també és el seu blog, i podrà escriure tantes coses relacionades amb el bàsquet com li vinguin de gust, i tothom el podrà gaudir-lo, sempre que ell vulgui.

Gràcies Ferrán cada cop que llegeixo un dels teus comentaris aprenc alguna cosa.

Campiki

Piedras y tesoros

2011-12-04T11:22:00.010+01:00

Hace años leí un aforismo que me ha acompañado desde entonces y que, tal vez, tenga mucho que ver con la visión que tengo sobre muchas cosas y, en especial, sobre el deporte. La sentencia es la siguiente: Si aprendes a valorar las piedras como joyas, vivirás siempre entre tesoros. Evidentemente la frase proviene de una disciplina oriental y abunda en la idea de que el equilibrio y la paz interior pasan necesariamente por la valoración de las cosas que te rodean en detrimento de la obsesión por desear lo que no posees.

Entiendo que la ilusión por alcanzar nuevos retos, el esfuerzo por conseguirlos y la disciplina y constancia necesario para ello no son contrarios al goce recomendado de la realidad.

Tal vez más de uno pensará que me he equivocado de blog o de entrada ya que esta es la crónica del partido entre el Ramón Llull y el BIM, que se produjo ayer sábado en la pista de los segundos. Pues no, porque este es el pensamiento que tuve durante mucha parte del encuentro, el partido fue, una vez más (y que no pare) una fiesta constante, los "ramonllullenses" formamos una panda vocinglera y entusiasta que bebe de las sonrisas de nuestros enanos con avidez constante, ellos ríen, juegan, encestan y fallan en un estado lúdico absoluto y los padres lo coreamos todo, hasta las canastas ajenas. Y la sensación de privilegio por participar en todo ello es lo que me hace temer por su pérdida, ahora mismo nadie sabe si vamos primeros o últimos, si pasará esto o lo otro, y ese desconocimiento de los datos no nos importa lo más mínimo, ni a los jugadores, cuyo único interés real es que venga pronto el próximo partido, ni a los padres (como mínimo a la mayoría) que tan solo deseamos que nos sigan dejando participar de todo ello. Pero el tiempo se cobrará víctimas en forma de presión por los resultados, tensión por los minutos no jugados, asperezas por arbitrajes mal entendidos, vergüenza en compartir espacio con hinchadas impresentables o entrenadores rivales con complejo dictatorial... Y mientras el encuentro discurría, mi cabeza no dejaba de pensar que hemos convertido, nuestros hijos lo han logrado, unas piedras bastante vulgares, nadie pasa bien, nadie bota bien, nadie tira bien, etc.., en unas excitantes joyas que nos hacen sentirnos millonarios en felicidad. Joyas como la determinación de la "saeta" rubia en la recuperación de cuantos balones se permitían caer en manos de los rivales (a modo de ejemplo), tesoros como el ser superiores en juego al rival (es cierto, existen equipos aún menos formados que el nuestro, y el BIM es uno de ellos, aún no ha ganado ningún encuentro y al verlos se entiende, solo les deseo a sus padres que tengan la misma alegría que nosotros) y que esta circunstancia no nos ocupe ni un minuto. Son muchas las piedras que se tornan refulgentes, y no quería dejar la ocasión sin compartir esta reflexión.

El partido? ah el partido. Fue magnífico porque tuvo a nuestros geniales protagonistas en su salsa, en una muy buena pista, a pesar de su mayor tamaño nuestros atletas mantuvieron un buen tono físico y no hubo desvanecimientos por agotamiento, con un muy buen arbitraje, en cuanto aplacó su inicial festival de pito y no dejó de explicar el sentido de sus interrupciones todo fue muy bien, con un BIM muy deportivo, desde la primera y genial jugadora (número 8), de baja estatura pero muy buena técnica y velocidad, hasta la entrenadora, todos compartieron la alegría de jugar. Un tiempo otoñal muy adecuado, algo frío para algunos pero genial para mantener el espíritu de correr para calentarse. Los nuestros bien, todos mejorando en sus aportaciones, hay mejor defensa, hay más sentido de juego colectivo, hay mayor porcentaje de tiro, en resumen, los chicos están bien y la labor de Christian se va haciendo notar.

El resultado: un éxito para una genial mañana de sábado que presento los guarismos 13-24.

AESC Ramon Llull 48 - Roser 50

2011-11-30T22:48:00.003+01:00

Avui sí, avui us mereixeu tots i cada un de vosaltres les meves més grans felicitacions, sí és cert que s'han perdut pilotes, que no han entrar els tirs lliures, i algun que altre detall més. Però avui heu lluitat cada pilota, heu suat la samarreta (i era difícil amb el fred que feia).

Només la mala sort us ha fet perdre el partit, doncs els seus tirs inversemblants entraven, i els nostres que havien d'entrar rodolaven pel cèrcol i sortien.

Gran partit, amb emoció... Ara bé vigileu, avui aquest àrbitre ho xiulava tot, i les mans que en el partit d'anada no xiulava avui les ha xiulat, i ha xiulat un munt de passos al Roser i a nosaltres no... N'hem fet molts menys, però ha hagut algun que feia fredor al veure que no xiulava.

Una cosa més, a aquells que heu fet un gran partit, seguiu així, a aquells que heu fet un bon partit, no baixeu la guàrdia, i als que penseu que no heu fet tot el que podíeu, penseu que no sempre surt tot.

Avui tots heu posat actitud i ganes.

Visca el Ramon Llull.

Ps- Hi ha algú que ha dit que feia fred, però vosaltres m'heu fet entrar en calor i el fred s'ha esvaït.

Nou Dimoniet

2011-11-28T12:58:00.003+01:00

En Conrad ens ha fet un regal d'aniversari... I quin regal!!!

Moltes gràcies!!!

Sant Joan Despé 31 - AESC Ramon Llull 53

2011-11-26T21:56:00.005+01:00

Han calgut poc més de 10 minuts per demostrar qui era millor equip, millor equip?, després de veure el que he vist avui, (i que ja ha passat més d'un cop i no només aquesta temporada), començo a dubtar si són un equip o són un grup de nois que els dissabtes es reuneixen a jugar un partit de bàsquet.

No parlaré més del partit, no s'ho mereixen, ni tan sols es mereixen que els "critiqui" el seu joc. Ara bé si us diré unes quantes coses.

El bàsquet, com qualsevol esport d'equip, vol dir això, EQUIP.
Com equip calen unes normes, tots som un, tots guanyem, tots perdem.
Com equip començar per respectar al contrari, no són ni millors, ni pitjors, i sortit a la pista pensant que guanyarem sí o sí, es paga molt car.
Cal jugar amb actitud, és millor perdre amb el cap alt i sabent que has fet tot el que podies, que guanyar fent el "pena".
Cal respectar als companys, cal respectar a l'entrenador i cal respectar al públic, que en aquest cas són uns incondicionals. Doncs sou els nostres fills.
Com entreno i com escalfo, és com jugo. Si no entrenem bé (i això no sóc jo qui per dir-ho, doncs no veig els entrenaments), i si no escalfem bé, no juguem bé, cal fer-ho amb intensitat, amb ganes, amb força, amb il·lusió.

Us demano si us plau que no em prengueu més el pèl, ni a mi, ni a tots els que us seguim. No volem "Navarros", ni "Rickys", ni res que se li assembli, però volem veure esforç, ganes i sobre tot actitud.

Realment avui ha estat lamentable.

Ps- I no val dir que "jo jugo millor que tu", nosaltres no teníem uns pares que ens portaven cada cap de setmana per tot arreu a jugar partits, ni anàvem a campus de bàsquet, ni tan sols ens havíem pogut ni imaginar jugar en un equip... No ens ho podíem permetre.

Pre-Benjamins 38 Escola Pia Balmes 22

2011-11-25T22:07:00.007+01:00

Avui ha estat un dia gran. No tan pel resultat (sempre és gratificant guanyar), sinó per l'actitud. Ha estat fantàstic veure com tots i totes han defensat amb intensitat, perseguint a qui havien de perseguir, i quan se'ls hi escapaven (doncs hi ha cops que això passa), les ajudes que rebien.

M'agradaria poder dir que en tal, o la qual ha jugat millor que la resta, però és tan difícil assenyalar a un dels nostres, tots i cada un ha posat el seu granet de sorra en aquesta gran tarda de bàsquet. Encistellant, defensant, tallant passis... però el millor de tot és que ja queden pocs per estrenar-se cara a la cistella. Avui s'han estrenat l'Aleix, el Dani, en Cristofer (que jugava el seu primer partit), i també han fet bàsquet l'Olivia, la Carlota, la Rut, en Diego, la Myfanwy.

Felicitats nois i noies, doncs tots i totes heu fet un gran partit, i penseu que el bàsquet és més coses que posar la pilota dins d'una cistella, i els que avui no n'heu fet cap, ja ho fareu. Ànims, Halima, Marta, Kallynda i Mireia. L'equip és el que guanya i el que perd.

Un parell de coses més, la primera felicitats Cristian, no només han defensat molt millor, sinó que a més s'han passat la pilota, i molts cops amb coherència, i la segona us convido a veure aquest vídeo cliqueu aqui...

Ens veiem a les pistes... proper partit dissabte... no?

Fotògraf Roberto.

AESC Ramon LLull - Climasol Roser

2011-11-18T21:27:00.002+01:00

Partit ajornat per les eleccions... nou horari del partit.

Dia 30 de Novembre a les 19h30. Ens veiem a la pista...

Campiki

Estem d'aniversari

2011-11-14T00:01:00.000+01:00

Avui fa dos anys que vaig crear el blog i vaig publicar la primera entrada, vull aprofitar per donar les gràcies a tots i totes per llegir-me, encara que fos de tant en tant, per deixar els vostres comentaris, no us podeu imaginar quina il·lusió em fa, per enviar-me les fotos que tan ràpid com puc penjo a l'album picasa, pen enviar-me articles d'altres partits, encara que va durar poc temps.

Però a qui més vull agrair tot això, és als nens i nenes que m'han fet veure el bàsquet diferent i a la meva dona que m'ha suportat nit a nit.

Gràcies a tots i totes.

Ensenyar o competir

2011-11-13T21:27:00.004+01:00

Hi ha uns quants blogs de bàsquet que segueixo amb més o menys intensitat, aquest cap de setmana, he trobat en un d'ells Aprende Baloncesto un article molt interessant, no tant per l'explicació dels entrenaments sinó pel concepte de si cal ensenyar o cal competir, bé prefereixo que ho mireu vosaltres i feu les vostres conclusions. Us deixo el principi de l'article i us convido a acabar de llegir-lo al blog del Javier i el José Manuel.

Fomentar la competitividad en los entrenamientos.

Siempre que entrenamos buscamos un objetivo, enseñar algo, fundamentos individuales de defensa o ataque, un sistema, el rebote en defensa, como correr un contraataque, etc., y todo lo que enseñamos se pone en práctica en los partidos, momento en el que el jugador trata, junto a su equipo, de conseguir más puntos que el rival para ganar el partido utilizando las herramientas que su entrenador le ha enseñado y las que él sabía con antelación.

A veces, se puede confundir con enseñar o con competir, con ganar, o disfrutar del juego. Es un tema de debate constante entre los entrenadores, si lo importante es que los niños se diviertan, si lo importante es ganar, si lo importante es enseñar a los jugadores, etc.

Desde nuestro punto de vista, todo va ligado. No son incompatibles cualquiera de las fórmulas anteriores. Es importante enseñar, divertirse y ganar.

Clica aquí per acabar de llegir l'article.

Ens veiem a les pistes.

BAM 'C' 6 - AESC Ramon Llull 56

2011-11-12T15:44:00.006+01:00

El cert no sé per on començar, com en el partit d'anada la cosa no va tenir molta història, així que podem parlar de les coses bones i les coses dolentes.

Què m'ha agradat?

Els bàsquets (per fi) del Gor i la seva lluita.
Les cistelles (per no repetir bàsquets) del Guillem, que avui ja ha començat a fer més cosetes.
Algunes jugades molt ben trenades en atac.
Un parell de tres peus, ja amb el marcador tancat, de l'Arnau. (És que m'agraden molt els tres peus)
Els triples del Guillem (2 de 2) i el de l'Arnau (1 d'1). Crec que ningú més ha fet triple.
Una xapa de l'Albert bastant "espectacular".
Els tirs de 4 metres del Jan, que n'ha fet uns quants... i han entrat!!!!

I ara, què no m'ha agradat?

Les pèrdues tontes de pilota.
Els passos.
La velocitat, no pot ser que sempre o que molts cops ens superin en velocitat.
La manca d'encert cara a cistella... no podem fallar 4 cops seguits un atac, i ha passat més d'una cop.
I el pitjor... Aquests partits han de servir per provar coses, per part dels nanos, entrades amb la mà esquerra, tirs de 4 o 5 metres, canvis de ritme etc, etc... i pocs han estat els que ho han provat.
Trepitjar o creuar la línia de tirs lliures, quan tirem un tir, i la manca d'encert.

Poca cosa més, d'un partit que ja estava guanyat abans de començar-lo. Des de que hi ha crònica oficial del club, no acostumo a dir-ho, però avui ho diré.

Ara a entrenar molt fort durant la setmana, doncs el partit important es juga la setmana que ve, ningú no hi pot faltar.

MVP els dos primers quarts del Gor. Així sí noi, així sí. L'amenaça segueix en peus pel següent partit.

Felicitats a tots.

Pre Benjamins 12 - Escola Provençals 42

2011-11-11T22:32:00.002+01:00

Primer partit que ens tanquen marcador, però ha estat en el darrer quart, que ha passat això. Ha estat un partit estrany, ja es veia a la roda d'escalfament que eren millors que nosaltres, però hi havia alguna cosa que no quadrava i que encara em segueix sense quadrar... El nostre entrenador m'ha comentat que aquest equip també tenia nens de 4art, i si té nens de quart, perquè està en el quadre de competició?. Tan és anem al que anem, tenim un equip molt verd, i que li costa no despistar-se, cosa bastant normal en aquestes edats, però tenim un equip alegre que gaudeix de cada minut en pista i que celebra les cistelles com si fossin gols... (això sí que és un problema). Què m'ha agradat del partit? doncs l'actitud, i em refereixo a això, acaba el partit, resultat clar, i em pregunta una de les nenes... "hem guanyat?", la meva resposta, "t'has divertit?", al contestar-me que "sí", li he dit que "això és el més important", també m'han agradat els nostres primers dos triples obre de'n Diego, la cistella del Dani, que s'ha estrenat, i les quatre puntets de la Carlota. Què no m'ha agradat?, doncs el desconeixement de les normes per part de la taula, i la manera de xiular del Tutor de Joc (àrbitre), no ho ha fet malament, ha de ser molt complicat xiular, però en aquestes categories cal ser més didàctic.

Resumint felicitats noies i nois, i felicitats Cristian mica en mica anirem fent camí...

M'oblidava una cosa que no m'ha agradat, ha estat que la Rut malgrat el gran partit que ha fet no ha obtingut el premi de fer bàsquet.

Pre-Alevins - EPSA (Sant Antoni)

2011-11-11T22:25:00.002+01:00

Feia molts i molts dies que no tenia l'oportunitat de veure els nostres pre-alevins... el cert és que tampoc no vaig poder veure molt, però gràcies a la pluja del divendres, els vaig poder seguir aquest passat dijous. Nanos felicitats em vau fer gaudir molt i molt... Sempre hi ha coses que es poden millorar, però teniu una cosa que molts no tenen, esperit i ansia. Aquest és el camí, i quan les coses no surten (que hi ha cops que no surten), apreteu les dents, tanqueu els punys, alceu el cap i seguiu endavant... Ho esteu fent molt bé, cada cop sembleu més un equip, i no pas cinc individualitats que juguen a bàsquet.

No sé el resultat final però sé que vau guanyar...

A per les fases nois!!!!

Pre Benjamins - Escola Virolai

2011-11-11T22:17:00.004+01:00

Després d'haver-se suspès el partit per la pluja, vam quedar emplaçats a jugar-lo aquest dimarts, els nostres nens i nenes estaven molt il·lusionats. Ràpidament en sortir de classe els que tenien alguna activitat van fer-la, però mirant el rellotge doncs en Cristian els havia convocat a les 17h15 i l'activitat acabava a les 17h30, els altres es van canviar amb celeritat, a les 16h45 ja hi havia la mitat de l'equip fent tombs per la porxada. A l'hora establerta tothom estava llest... Protectors a les cistelles, les banquetes posades, la taula, pilota nova, el xiulet i el crono, tot llest... S'acosta l'hora, arriba l'àrbitre, (Tutor de Joc), i a l'hora establerta l'equip contrari no arriba, mentre els nostres i les nostres segueixen escalfant. Però després d'espera 25 minuts, l'equip contrari no s'ha presentat, el desànim envaeix els i les nostres... Fins i tot un d'ells em comenta... "prefereixo perdre jugant que guanyar sense jugar"...

I amb això em quedo... és millor jugar, aprendre i divertir-se, que guanyar... que també és important, però de bon tros el més important...

AESC Ramon Llull 37 - UE Gaudí 'B' 23

2011-11-06T00:34:00.002+01:00

Mal partit? Diguem que ha tingut estones de tot, bones jugades amb "empanades" monumentals. No faré, com ja vaig dir, una anàlisi tècnica, segurament ni tinc els coneixements, ni la capacitat moral de fer-la, ni sóc imparcial, respecte a tots els jugadors, però segurament la manca d'entrenaments, per pluja, festius i ponts, la manca de partits des de feia... ja ni m'enrecordava del darrer partit, tampoc han ajudat gaire.

Coses bones, l'actitud (no constant) d'alguns dels jugadors, no nombraré quins, això ja ho farà qui ho ha de fer. Coses dolentes, massa pèrdua de pilotes d'una forma innocent, com si tot just ara fos el principi del nostre equip, mans toves, passos de principiant (i els que no ha xiulat), passis fallats des de línia de fons... No hem tancat el rebot defensiu, i l'ofensiu en prou feines existeix, nois cal endollar-se, estar a nivell C no ajuda gaire a millorar, però amb aquesta forma de jugar, no tots poden jugar a nivell B.

En qualsevol cas, i malgrat que a facebook diguin que ha estat un mal partit, jo l'he gaudit, i com ja he dit al principi, he vist bon bàsquet a estones, ara només cal que aquestes estones durin més minuts.

Una darrera cosa, definitivament no m'agrada aquest sistema de 8 quarts de 5 minuts.

Un vídeo del primer partit

2011-10-24T21:27:00.004+02:00

Si mireu el vídeo entendreu perquè ens vam divertit tant i tant.

Fantàstic

Gràcies Jesús.

Col·legi Calassanç 22 Pre Benjamins 7

2011-10-21T22:46:00.004+02:00

Hi ha dies que t'aixeques pel matí pensant, "avui és el dia", i com que ha de ser un gran dia, penses que farà sol, i els ocells cantaran i totes aquelles coses bucòliques que un es pensa, però no, avui feia núvol i fred (després de tanta calor), en canvi un petit grup de nois i noies, no tenien fred i es sentien grans, es sentien importants, doncs per ells i elles "avui és el dia".

Poc abans de sortir del Ramon Llull el sol ens ha fet companyia, un petit viatge en metro, caminar uns pocs carrers i ja hem arribat, "era el dia" però ara arribava el "moment", i els nostres nens i nenes han començat a fer la roda d'escalfament, uns quants tirs lliures, i sona un xiulet, tres minuts assenyala l'àrbitre, poc després tornar a sonar... un minut ja arriba l'hora de la veritat i què us puc explicar, no sé qui estava més emocionat sí l'equip o l'afició, mames, papes, avis i àvies, germans i germanes, tiets, tietes faltaven molt pocs, i els pocs que faltaven han anat arribant amb el partit ja començat.

Del partit? doncs el normal per ser el primer, emocionant, divertit i malgrat el marcador esperançador. Tots i totes han fet un gran partit, però posats a destacar algun nom en destacarem uns quants per diferents motius.

Olivia (4), Mireia (5), Kallynda (10), Dani (12) i Karen (24) per ser el primer equip que ha saltat a la pista en la nostra curta història com equip federat.

Rut (8), Carlota (11), Kallynda (10) y Myfanwy (7) per ser els nostres primers encistelladors perdó encistelladores...

Marta (13) per ser la primera del nostre equip per tirar tirs lliures en un partit.
Diego (14) per ser el primer en fer una falta... menteixo per ser al primer a qui li xiulen una falta.

Vinga i només ens falten 2 per dir... així que aquí van els 2 que no han tingut la sort de ser els primers (aquest cop), Aleix i Halima, però la seva participació ha estat del tot important.

Acabem, per no fer-ho pesat, moltes gràcies Karen a tu i a la teva família per haver compartit amb nosaltres tots aquests instants, sempre et durem al cor i esperem que un dia els nostres camins es tornin a juntar, molta sort allà on et porti la vida. Segur que sent com ets només et podrà donar coses bones.

Per cert Felcitats Cristian.

By Campiki

Els més petis comencen aquest cap de setmana

2011-10-19T13:42:00.003+02:00

Sí ara sí...

Aquest proper divendres 21/10/2011 els nostres equips més petits, pre-benjamins i pre-alevins, comencen la temporada, lliga escolar, de moment els calendaris no estan penjats al web del Consell , però ja podem anar fent boca...

Comencem fora...

Pre-Infantil contra col·legi Calasanç i els Pre-Alevins han d'anar fins al carrer d'Olot...

Per si voleu podeu consultar les normatives del Mini en aquest enllaç.

Ens veiem a les pistes...

AESC Ramon Llull 63 - Sant Joan Despí 'C' 12

2011-10-15T11:40:00.005+02:00

Novament partit sense gaire història. La diferència de potencial era massa gran i a la pista ha quedat palès. Però sempre podem treure coses positives, avui els nens han corregut per tota la pista. M'ha agradat molt com defensaven el vot i gràcies a això han recuperat moltes pilotes. Aquests partits només serveixen per a que els nens que els hi cal més minuts per agafar experiència vagin agafant ritme, però poca cosa més...

Avui no explicaré gaire cosa més, doncs el partit no s'ho mereixia.

Ens veiem d'aquí a tres setmanes...

CP Roser 50 - AESC Ramon Llull 29

2011-10-08T15:40:00.005+02:00

3,625 punts per quart... Aquesta és la mitjana que han fet avui els nostres nois... i encara em semblen molts tenint en compte la forma que han jugat, i dic jugar doncs no oblidem que el bàsquet és un joc, però és un joc on a més d'intentar posar la pilota dins d'un cercle situat a 305cm del terra, cal fer altres coses, com per exemple córrer. El cert és que no em molesta tant haver perdut, sinó la manera en que s'ha perdut, sense actitud, sense esme de fer res bé...

Nois el bàsquet té un percentatge de qualitat individual, un altre de qualitat col·lectiva, un de petit de sort i un 97,5% d'actitud.

Apreneu d'això i intenteu que no es torni a repetir...

I no dic tot el que penso doncs em quedo l'emprenyamenta per mi...

AESC Ramon Llull 50 BAM "C" 0

2011-10-01T13:32:00.007+02:00

Primer partit de la temporada, i com cada any les ansies de jugar ens podien... El cert és que al arribar al nostre camp i veure l'equip contrari, les ansies han minvat... Difícilment es podia perdre, però ja se sap que mai hem de dir "blat ... bla bla bla"...

Comença el partit i primera errada en atac... "ull... nois que ens hem de posar les piles", i apareix en Víctor que en un tall de pilota es planta sol davant cistella i fa el primer bàsquet de l'equip i de la temporada. A partir d'aquí tot ha estat "bufar i fer ampolles", pressió tota la pista (sense passar-se), talls de pilota, i que aquesta rodés amb velocitat, el millor de tot, és que tots s'han atrevit a fer punts, i mai no ha hagut egoisme per fer un bàsquet més, entrades per l'esquerra (amb l'esquerra), per la dreta (amb la dreta), tirs (no gaire encertats, només un triple del Mario, Jan i Arnau).

I el cert és que poca història més. Només aprofitar per donar la benvinguda a l'Albert a l'equip (feia temps que no veia una cara que reflectís tanta il·lusió) i a la seva família, i felicitar a tot l'equip, des de els entrenadors, fins a l'afició per un gran matí de bàsquet...

Properament tindrem fotos del partit, gentilesa del Conrad, Jordi i David.

Visca el Bàsquet.

Ja tenim calendari...

2011-09-22T01:13:00.000+02:00

Clica aquí... Comencem a casa el dia 1/10

Felicitats...

2011-09-21T23:16:00.002+02:00

Doncs només això... F E L I C I T A T S...

I no cal dir res més...

Comença la temporada... 2011-2012

2011-09-17T23:24:00.003+02:00

Pilota enlaire, salt entre dos i comença una nova temporada al Ramon Llull...

Oficialment la temporada ha començat aquest matí de dissabte a les 12h30 amb un dels nostres Sots 21 (A2), després per la tarda a l'estació del Nord, han seguit el Sots 21 preferent, i a continuació el Sènior A masculí, encetava la temporada contra el CB, Sant Pedor, per acabar la jornada els Sènior B acabava la jornada de dissabte.

Demà segueix el bàsquet, amb dos partits amistosos al Ramon Llull, un del Infantil (el que sempre ens ocupa), a les 16h30 i per acabar el Sènior A femení a les 19h.

Però tornem a avui. Feia dies que no ho feia, ja se sap la família i altres feines, m'havien impedit seguir com temps enrera, al nostre equip mare, però no em volia perdre l'estrena de la temporada, i senyors quina estrena... No recordo el resultat final, però aquests nois m'han fet patir. Tot i que ha començat amb un 9-0 al marcador i que sempre els nostres Red Devils, s'han mantingut per davant, ha semblat durant un moment que el partit se'ns podia escapar, però per sort o per experiència, o ves a saber... al final els nostres han guanyat. No entraré en valoracions tècniques, ni altres... això sí no puc callar-me que m'ha entristit no veure jugadors a la pista que eren el mirall, on els cops que els nostres petits havien anat a veure el sènior, s'emmirallaven, Dani Forteza, Jordi Gallego, Pol Bachs... però la vida continua, i ara els nous hauran de ser el mirall on mirar-se.

I res més de moment... Només una darrera cosa, no m'he fixat si eren o no personal, però sona molt estrany 4 personals en atac del Chiqui, t'hauràs d'encongir quan juguis contra pivots sense cos... Per cert... a veure si la gent s'anima a veure tots els equips...

Visca el Ramon Llull.

Presentació equip temp. 2011-2012

2011-09-12T22:54:00.002+02:00

Diumenge 18 de Setembre, a les pistes de l'Escola Ramon Llull.

16h30: Presentació i partit amistós del nostre Infantil Maculí.

18h00: Presentació del equips federats del Club.

19h00: Partit amistós del Sènior A Femení.

No hi pots faltar en un dia tan especial...

Paraula de Guardiola

2011-09-09T23:52:00.001+02:00

Escoltant el discurs que va fer en Guardiola en rebre la medalla d'honor del Parlament de Catalunya, va haver una part que em va agrada molt, aquest és l'esperit... No entro en valoracions de si se la mereixia o no... Però les seves paraules crec que valen molt la pena...

A mi els meus pares m’han educat força bé, diria que molt bé. L’escola m’ha ajudat, per suposat, però el que m’ha educat, el microsistema que és un equip de futbol (bàsquet), un equip de gent que estan junts, allà m’han donat tot això, el que jo ara sóc com a persona, m’ho ha format, m’ho ha donat l’haver fet esport.
Allà he après que és el que significa guanyar i celebrar-ho amb moltíssima moderació m’ha ensenyat el que és perdre, i que fa mal de veritat, però aquest perdre és el que t’ensenya a aixecar-te i a valorar el que costa després guanyar. He après que un entrenador decideixi que avui jo no jugo, perquè ell ha après que pensa per tots i jo només pensava per mi, he après que un company és millor que jo i és mereix jugar, he après que els retrets i les excuses no serveixen absolutament per res, que quan perds és responsabilitat teva, que quan les coses no van és responsabilitat teva, l’esport des de ben petit és l’essència que m’ha donat i m’ha format com a persona i el que sóc avui.

Josep Guardiola i Sala

08 Setembre de 2011

Nova reglamentació Infantils.

2011-08-30T11:54:00.006+02:00

Aviat començarà la temporada amb ella uns petits canvis en la reglamentació, clica aquí

M'ho he mirat per sobre i a grans trets...

Regla dels 8 segons per creuar a pista d'atac.
8 parts de 5 minuts
Tots els jugadors han de jugar 2 parts fins la sisena part.
Setena i vuitena part canvis lliures.
Tirs lliures per faltes (4) acumulant de 2 parts en 2 parts (1-2, 3-4, 5-6, 7-8).
Jugarem amb pilota de mida 7 (d'adults).

A grans trets aquestes són les modificacions que trobarem aquest any. Crec que no em deixo res important, doncs la norma dels 24 segons a nosaltres no ens afecta...

Comencem

2011-08-29T22:41:00.002+02:00

Doncs ja comencem... Dimecres entrenament, demà (dimarts) rebreu un e-mail enviat pel Sergio avisant-nos.

Bon bàsquet...

En Sergio? si si en Sergio... "Ho pilleu ja?"

Vacances? quines vacances?

2011-08-26T16:39:00.003+02:00

Senyores, Senyors, el tic tac del rellotge es va fent sentir cada cop més fort, ja falta menys per començar una nova temporada,i la temporada vinent hi haurà sorpreses, no puc dic molt més però com diuen en castellà...

"Donde dije digo digo Diego".

Ens veiem

Baloncesto para pringaos

2011-07-21T23:23:00.002+02:00

Aquest és un article que he trobat al web de l'ACB, per aquells que feu com jo, "paxangues" amb els amics ho entendreu molt i molt bé...

El baloncesto profesional nos deleita con atletas prodigiosos, altos fuertes y que dominan el aro con facilidad y jugadores que dominan el balón y tiran desde siete metros con asombrosa facilidad… pero no todo es así. Existe otra dimensión del deporte de la canasta, la del baloncesto para pringaos, que relata en una excelente y divertida parodia el forero Novio de Hello. Ese baloncesto con el que muchos nos sentiremos identificados, en el que se racanean las carreras y los saltos, en el que cada canasta es un logro y que juega su prórroga frente a unas cañas y unas tapas

Tarde-noche otoñal-invernal de cualquier jueves. Jueves, obligatoriamente, porque los sábados y domingos los dominan tiránicamente las cartas y el sillón-ball, el viernes es pre-finde, y el lunes, descanso post finde. ¿Y los martes-miércoles? Intocables, hay Champions...

Que el jueves es EL DÍA, vamos. El día... para hacer ejercicio. Y el basket es una buena posibilidad, porque hubo un tiempo que le gustaba a casi todo el mundo. Porque no es excesivamente peligroso. Porque viste bien decir "Voy a jugar a baloncesto". Y porque siempre vas a encontrar a uno peor que tú... siempre vas a encontrar a uno más PRINGAO.

La hora de reunión son las 20:00. A las 20:05 llega el primero... Si hay suerte, y tiene balón, se pone a echar unas cestas. Si no tiene balón, echa un cigarrito.

La gente, los pringaos, van llegando poco a poco. Cuando llega el segundo, si hay balón, juegan un "21". Como no les ha dado tiempo a acabarlo cuando llega el tercero, empiezan un "oso". Para las 20:40 ya se puede jugar un 3x3, pues por un simple cálculo de probabilidades, alguno de los seis va a llevar balón... claro, que a las 20:41 llega otro, y hay que hacerle sitio. Por suerte poco tarda en llegar otro más y ya se puede jugar un 4x4 a toda cancha.

"Mejor esperamos a que lleguen los demás", mascullan los que más tiempo llevan corriendo, y suponiendo lo que cuesta ocupar toda la cancha siendo sólo cuatro por equipo. Total, que para las 20:55 ya hay diez tíos dispuestos (bueno, más o menos...) a "jugar" un partidillo en condiciones.

Vistazo general a los participantes: Edad media: 43; 48 si descontamos al pre-adolescente hijo del dentista, que no le hace ni pizca de gracia mezclarse con semejante ralea... pero su padre le ha dicho que vaya, y va. Vaya si va… o se queda sin paga. Altura media: 1.77; poco más o menos, la media de la piel de toro, vamos. Peso: Aquí todos mienten pero bueno, cuando menos, "amplio", como demuestran las numerosas y lozanas bartolas. También proliferan las calvas, y las camisetas desgastadas de mercadillo, que un día ajustaron bien... pero entre lo que han encogido y lo que ha agrandado el cuerpo... Que parecen metidas con calzador, vamos, y enseñan todas y cada una de las abundantes curvas del tren superior. La palma se la lleva la gris de la Jirafa de Cola-Cao, del Mundial-86.

Sin embargo, el tema de "calzado" es otra cosa. Todos los pringaos tienen cierta estabilidad económica, cuestión de la edad, y no les duele prendas comprarse lo mejor de lo mejor, con tobilleras Vulkan si fuera necesario, que al día siguiente hay que ir a trabajar, y no vaya a ser que un mal salto o un mal golpe se lo vaya a impedir.

“Venga, los equipos. ¿Quién con quién?" Oro, plata, oro, plata, oro, plata... monta, y cabe. "Conmigo... Fulano". Mengano, Maroto y El de la Moto son los siguientes elegidos. Esta forma de elección ya no se lleva, pero qué buenos recuerdos deja… y si "montaba" pero no "cabía", había que volver a empezar.

Los equipos se hacen con idea de nivelarlos. Y claro, llega el 11º pringao... "Jugad, jugad vosotros, que luego os pido el cambio a alguno". Pinoccio miente, Pinoccio miente..

Ya están hechos los equipos. En cada uno hay dos buenos y dos gordos. Claro, en su infancia no hubo lucha contra la obesidad infantil, y frenar el tema de adultos ya es más difícil... Como uno de los buenos es... gordo, el hijo del dentista equilibra el número. Juega con su padre, claro; ya sabe a quién le tiene que pasar la bola.

Empieza el partido, que ya es hora. Nos hemos metido en las 21:35, y la pista está alquilada hasta las 21:30. Nadie se va a ir todavía, ni nadie nos va a echar; ¿quién va a querer jugar a baloncesto a estas horas?

El que aleatoriamente tiene el balón, saca. El equipo rival protesta, claro. Todos los jueves pasa lo mismo, pero el que tiene el balón avanza... y hay que estar a lo que se está: "The show must go on".

Ya están preparadas las defensas. Son obligatoriamente en zona, pues es más fácil recordar un sitio que una persona, ya que la persona se mueve... y el sitio siempre está ahí. Las zonas, obligatoriamente 3-2, o en su defecto, 2-1-2, y bien cerradita, que si desde fuera es difícil meter, siendo pringao, ni te cuento. Los de abajo están fijos, sin abandonar para nada sus posiciones. Deben ser los altos (si son pesados, que lo serán, mejor), y lo principal es asegurar cuanto más el rebote, pues hemos quedado que los "pringaos" fallan mucho... y tirando desde fuera, más. Los tres que defienden arriba de la zona sí que deben ser un poco (sin pasarse) más móviles y ayudar sobre todo en los cortes hacia canasta de los rivales "pringaos". Si alguno es capaz de salir corriendo (o andando rápido) al contraataque, genial. Esta defensa deja unos amplios agujeros en las esquinas... pero si es difícil que un pringao meta de fuera, desde las esquinas y sin la perspectiva del tablero, ni te digo.

¿Y los ataques? El base será el más lento; como nadie le va a presionar, puede subir la bola tranquilamente. En cuanto la suelte, difícilmente la volverá a oler.

Los aleros son los otros cuatro. Todos abiertos, esperando recibir para tirársela. De vez en cuando coincidirán dos a cada lado del base, y así éste tendrá el pase más fácil.

¿Entonces pivots en ataque no hay? No. Nadie quiere pasarse los ataques bajo cesta rival buscando una posición... cuando nadie va a hacer llegar ahí nunca el balón. Por lógica incapacidad para hacerlo... y porque el que la tiene, la tira.

El pase. Será fácil, corto, a media altura y a velocidad intermedia. Sin arriesgar ni pretender hacer cosas raras, que el ritmo de juego siempre va ser lento, lentísimo. Si de casualidad hay algún chaval jovencito (y liviano) que llega con muchas ganas de correr, pasarle la bola cuanto menos mejor. Así se cansará pronto y con suerte no volverá a aparecer por la "cancha de juego". Un jugador así descontextualiza un partido de pringaos.

Los bloqueos. Se verán rara vez. Serán al jugador con balón, para intentar jugar un rudimentario 2x2. Si se hacen de espaldas ya estás de cara para recibir el pase; a nivel pringao es mejor. Steve Trumbo tenía editado un libro sobre cómo bloquear de espaldas… hizo una carrera "apañada", ciertamente.

El árbitro. ¿Qué?

Violaciones del reglamento. Hay que tener manga ancha, que los pringaos no son pringaos porque sí, sino porque lo merecen. Si uno pita algo, a la siguiente se le va a pitar lo mismo. En el tema "zonas de 3 segundos", empezar a contar en la oreja del infractor "1, 2, 2.5, 2.9..." Como le dará igual, seguimos: "143, 144, 145...". Se pitará algún campo atrás si son muy claros... y de veras que poco más.

¿Y cómo contamos? De uno en uno, que no hay tiros libres. Si se anota alguna canasta de 3 a lo largo de la temporada (posible pero no probable), contando con que haya pintada línea, se producirá la lógica disputa sobre si vale 1 ó 2 puntos. Dependiendo de en qué equipo juegues, defenderás una opción u otra.

¿Y el tema de las faltas?. Todas banda... menos las intencionadas, que suelen acabar en pelea. Las pita el que las hace, menos el que está cansado de "recibir", que empieza a pitarlas él. Luego todo el mundo le copia, porque todo el mundo cree que "recibe"... y al acabar el partido ya pita las faltas el que quiere, llegando al desbarajuste habitual. Faltas de ataque no hay, porque nadie tiene intención alguna de provocarlas... y en los rebotes, lo que atizas, por lo que recibes.

En el tiro... buscar la zona frontal, que así las que van demasiado fuerte, a lo mejor pegan en el tablero y entran. Si alguien te dice que vaya suerte, lo niegas; iba ahí. ¡Y a ver quién demuestra lo contrario! Y aprovechar el tablero todo lo que se pueda, que si los aros pueden ser duros o blandos, la tabla va a ser siempre blanda, especialmente si es de madera. Una red es un extra muy apreciado, porque vaya si molesta además de recibir una canasta, ir lejos a buscar la bola…

Y a la de rebotear todos esos balones que no van a entrar, usar mucho más el cuerpo que el salto. Como vamos a rebotear "tan cerca del suelo", la posición es si cabe todavía mucho más importante que el salto.

El balón, cuanto menos hinchado esté mejor, que así no rebota mucho en los aros... pero sin pasarse, que si no bota suficiente, hay que agacharse.

Y la pista... pues que cada cual con lo que pueda, que tantas no hay.

Con toda esta explicación, ya ha dado la hora de ir acabando. Siempre dice alguien, da igual cómo vaya el marcador: "Uno a 10 cestas, y final". Si vas perdiendo, arengas a tus chicos para un último esfuerzo. Si vas ganando, te aguantas. Y fanfarronear cada canasta propia o de los compañeros, y recurrir a la suerte cuando sea el rival quien anote. Callar cuando se es golpeado... pero no olvidar; ya llegará nuestra oportunidad. Eso sí, obligatoriamente, cuando acabemos, todos colegas.

A estas alturas es el hijo del dentista el que decide el partido, pues sigue corriendo que se las pela, y el chupón de su padre ya no está para pedirle la bola y "hacer números". O da más importancia a la victoria, que también puede ser.

"¿Tomaremos unas cervecitas y unas tapas para recuperar fuerzas, verdad?", inquiere uno cualquiera. Ya se intuye cuál será la respuesta del resto, si son pringaos con etiqueta de calidad…

Gran Curtmetratge

2011-07-19T00:09:00.003+02:00

No ens podem perdre aquest curt.

Canvi disseny

2011-07-12T13:10:00.005+02:00

Benvinguts a la nova imatge del blog del Bàsquet Ramon Llull (AESC). No ha estat senzill trobat el template més adient però al final l'he trobat!!!...

Espero que us agradi i que duri per molt i molt de temps....

Ens veiem a la pista, però mig metre fora del camp...

Salut i bon bàsquet per tothom.

Barça campió de l'ACB 2010-2011

2011-06-14T23:10:00.003+02:00

Normalment no faig cap comentari sobre cap equip o partit que no tingui res a veure amb nosaltres, però avui se m'ha quedat la cara de babau quan he vist quant potser d'injust el bàsquet. M'explicaré. Primer de tot és clar que el bàsquet és un esport col·lectiu, que guanya l'equip, i que uns sense els altres no tenen res a fer, evidentment hi ha cops que un jugador destaca per damunt dels altres. Un dia algú (segurament de la NBA) se li va ocórrer donar un premi al millor jugador, del partit, de la final, de la sèrie, del campionat etc... Les valoracions no sempre fan justícia al que realment es veu a la pista, avui (com altres cops) el gran damnificat ha estat en Víctor Sada, per mi (i és clar que em puc equivocar), el millor jugador de la final, el millor de llarg, com m'agrada aquest noi!!!!

Així que des d'aquestes modestes paraules, vull fer justícia a un gran jugador. Encara que el que importa és el triomf col·lectiu, a un sempre li agrada que li reconeguin la seva feina individual... Resumint i com diria la meva amiga Travessera "Grande Sada, Grande".

2010-2011 Game Over

2011-06-12T21:18:00.000+02:00

Senyores, senyors, la temporada ja ha acabat, la sensació final és molt positiva, sempre quan un comença un nou projecte, (canvi de categoria, de cistelles, lliga i entrenadors), té molts dubtes i molta il·lusió. Així que anem a pams...

Canvi de categoria. Això no havia d'implicar res important doncs en aquesta mateixa circumstància es trobarien tots els equips, al final no era ni millor ni pitjor, simplement era.

Cistelles. Aquí (malgrat que tots els equips patissin el mateix que nosaltres) tenia molts dubtes, mai hem estat un equip tirador, i les entrades a cistella ara havien de ser més difícils de colar dins l'anella, però hem mantingut el nostre registre anotador.

Lliga. Passar de consell a escolar a Federació Catalana, havia de ser un gran canvi, però pel camí ens hem trobat vells amics, (Frederic Mistral), i la veritat en molts dels casos i malgrat haver jugat contra clubs (que no escoles), com la Penya, Hospi, Gaudi Grup Barna (és cert en tots els casos el seu equip B), no he vist gran diferència amb els nostres nens. És que tenim un gran equip.

Entrenadors. Aquí, personalment, és on patia més, sabrien conduir a aquesta colla de pre-adolescents?, la veritat és que el resultat ha estat magnífic, els nens s'estimen molt a en Tito i a en Riera, igual que nosaltres. A més quan veus la felicitat, l'alegria i les ganes que tenen de jugar cada partit, això ho val tot.

Esportivament resultats a part, crec que ha sigut una gran temporada, tots els nens han crescut com jugadors i com persones, són un gran grup humà sense egos, són un gran grup d'amics, el més trist és que a la marxa de l'Òscar (ja comentada en un post anterior), ens hem assabentat fa molt poques hores que en Martín també ens deixa, marxa a l'equip rival del barri, bona sort i espero que ens trobem a les pistes.

Ara em permetré el luxe (a risc d'equivocar-me) d'analitzar en bloc a l'equip.

1- Heu de millorar el rebot.

2- Heu de millorar la defensa.

3- Heu de millorar el tir.

4- Heu de seguir sent un gran grup d'amics amb ganes de bàsquet.

I per acabar... ara mica en mica és possible que vagin arribant nous nois a jugar, acolliu-los com un més de vosaltres, sigueu els seus amics, i faré extensives unes paraules que va dir el president del club el Sr. Angel, un dia és possible que us diguin a un de vosaltres que heu de jugar a un altre equip del club, i com a grup us hagueu de separar (esperem que sigui d'aquí a molt temps), aquestes coses passen, són dures, però si realment sou amics, si realment estimeu el bàsquet, si realment estimeu al Ramon Llull, no us ha d'afectar, doncs els amics seguiran allà, el bàsquet és bàsquet, jugat al carrer, al pati de l'escola, amb uns companys o uns altres, i vosaltres que sou del Ramon Llull, des de fa un munt d'anys, que el porteu al cor, si realment l'estimeu seguireu defensant-lo sigui qui sigui qui estigui a la pista amb vosaltres. Lluiteu cada pilota com si fos la darrera pilota. I sentiu-vos orgullosos de lluir aquesta samarreta, aquest escut, i defensar el nostre nom per tots els camps de bàsquet.

Nois felicitats seguiu jugant, divertint-vos, aprenent i si pot ser guanyar.

Per cert ara sí que ja acabo... Felicitats a tota l'afició, la millor del món.

Grup Barna - AESC Ramon Llull Amistos

2011-06-07T22:57:00.000+02:00

El passat dissabte dia 4, els nostres pre-infantil, ens van fer gaudir d'un gran partit de bàsquet a les instal·lacions del Grup Barna. Joc d'alta intensitat amb un gran ritme mentre el fons físic va aguantar...

Però calia reservar forces... doncs al dia següent teníem una cita amb el nostre particular dinar de germanor, i no era qüestió de prendre mal durant el partit.

Dinar per altre banda que va ser fantàstic, gràcies als amfitrions. La Laura i l'Ole, que ens van tractar com diuen en castellà, "a cuerpo de rey" en un lloc paradisíac, on la companyia encara va ser millor... Gràcies a tots per fer-no passar dos dies tan bons, el primer amb bon bàsquet i el segon amb bon menjar i millor companyia.

Avui l'article el signa la redacció... jo encara m'estic recuperant d'entomar gent baixant per la tirolina.

Per cert crec que el partit no el vam guanyar...

Aquest dissabte no necessitaré despertador….

2011-06-04T21:30:00.000+02:00

Obviamente, ese sábado era el 4 de junio, hoy, día del tercer partido de los más enanos del Ramón Llull frente a, otra vez, los Maristas. Han sido tres partidos en la temporada y los tres junto, decir frente sería pervertir las fiestas que ambos han protagonizado, al mismo equipo. Ese sábado también estaba marcado en el calendario, como el anterior y tenía un valor añadido, significaba el cierre de la temporada, el fin de fiesta de tantas tardes de entrenamiento y el último de los partidos de este curso.

El equipo ha crecido desde el último envite, ha crecido en número, se ha incorporado algún preciado “fichaje” a costa del fútbol, en estos días tan futboleros el dato merece reseñarse, y ha crecido en los incipientes fundamentos de los jugadores. Hemos visto mejor y más conducción de bola, más sólidos rebotes y algo más, tampoco pensemos que el colectivo está para la NBA, de juego colectivo, en definitiva los conceptos que hacen de este extraordinario deporte un espectáculo sin igual. Perdonaréis al alelado narrador que hable sobre todo de los jugadores del equipo local puesto que su sesgada visión de padre forofo le deja escasa capacidad para percibir los progresos que, seguro, han desarrollado los jugadores de los Maristas. Hemos disfrutado con la incorporación de jugadas de ataque desplegadas con sentido de equipo, fulgurantes robos que desembocaban en una asistencia que, incluso a veces, se culminaba. Nos han deleitado con algunos movimientos de balón en ataque y, os lo puedo asegurar, hemos visto algún dos contra uno bastante sincronizado que ha conseguido el ansiado robo de balón y consiguiente contraataque. Crecen los fundamentos en esas manos ansiosas de contacto con la goma rugosa de la pelota, aparecen los desmarques y las asistencias, el baloncesto emerge y todo ello ensalzado por la alegría de jugar, siempre jugar, siempre sonreír.

El protagonista de la frase que da título a esta reseña sabía de lo que hablaba, a pesar de que la hora de ponerse en pie le ha pillado dormido, ha habido una ilusión colectiva estridente en los prolegómenos del partido, no ha importado que la pista estuviera parcialmente mojada y haya obligado a acortar el calentamiento con pelota, que apenas ha complementado el ejercicio de secado del suelo. Nadie se ha inmutado con las cuatro gotas que han aparecido en la hora que el calendario tenía marcado como inicio de la previa, no había más visión que el devorar los minutos que les separaban del juego.

Hoy, a diferencia del partido anterior, los jugadores locales lucían en su práctica totalidad las camisetas rojas con el logo de este blog, aún les hacía más equipo, más piña, el rojo acogía sus expresiones sonrientes y hambrientas del silbido inicial, el partido empezaba.

1er cuarto.

Velocidad, con o sin balón, intensidad con sin sentido, canastas con o sin acierto (casi todas con). En este primer tiempo podríamos hablar de un porcentaje de acierto de nivel envidiable para edades muy superiores, el tanteo de 6 a 8 para Maristas en cinco minutos habla expresivamente del tino excelente de los tiradores, catorce puntos celebrados con el jolgorio vocinglero de la grada y por supuesto, de los banquillos. Eh!! ¿Que ha pasado? ¿Ya se ha acabado esta manga?

2do cuarto.

La realidad es terca y devuelve a los enfaenados anotadores del tanteo a la calma, las segundas unidades no son peores, al contrario, defienden mejor y las canastas bostezan por la inactividad, un exiguo dos a dos mantiene la ventaja visitante, el único enceste local que había conseguido el segundo empate desde el cero a cero se ha visto contestada por una bonita canasta visitante. La intensidad de los brazos defensores se ha erigido en la protagonista del cuarto, presión y robo de lado a lado del campo. El silbido marca el final con alguna sospecha de que la mesa se ha despistado en marcar el cierre, nadie protesta porque es cruel pedirle a alguien presente en la cancha que deje de mirar el juego para atender a la segundera.

3er cuarto.

0-0.

Así, sin más. El aburrimiento de las redes genera el único bostezo presente y posible en el patio de la escuela, no ha habido relajamiento atacante, sólo excitación continuada y falta de acierto. No hay de qué preocuparse, las risas y gritos de aliento y gozo siguen crecientes.

4to cuarto.

Y… como en el baloncesto profesional, donde existe el mito de que los partidos se ganan en el tercer cuarto, el arranque de la segunda mitad del partido nos eleva hacia el estallido continuo, el parcial de 10 a 2 con el que los ramonllullistas llenan el periodo se revela espectacular, de entrada es la primera vez que se hace con el mando del marcador, pero la inercia de remontada les lleva a, casi, matar el resultado y se van hasta el 18 a 12. El baloncesto cuando refleja su intensidad en tantas canastas es goce puro. Los Maristas se van al intercuarto con el empeño de que la historia del tanteo no se quede ahí, los del Ramón Llull directamente levitan.

5to cuarto.

La reacción aparece inevitable, estaba escrita en los rostros maristas, dos canastas rápidas y el quinto cuarto amaga con un nuevo empate. Lucha intensa, ardor incansable, fiesta y fiesta. El arbitro tiene que frenar algún empeño excesivo e incluso nos regalan con los primeros tiros libre de la serie, errados eso sí que hay que dejar algo para la próxima temporada. Ramón Llull gestiona su creciente oficio y devuelve las dos canastas, de nuevo seis puntos y la emoción de que queda un último tiempo para disfrutar.

Último cuarto.

Se inicia con el 22 a 16, bueno, en realidad se inicia con los gritos jubilosos de los elegidos para participar por última vez, han jugado todos, eso se da por descontado, Gemma sabe, y sabe bien, que todos participan y todos componen el equipo, no tengo duda de que la entrenadora visitante comparte el mismo criterio. Pero los que salen en este tiempo no tienen memoria, no les importa lo que han jugado, se saben protagonistas de los últimos minutos de la temporada y el presente es puro brillo, hasta el sol hace rato que se ha sumado al festejo y las humedades de la pista son un recuerdo. Los minutos son devorados con ansia por la excitación general, los gritos festejan la última canasta marista, el tiempo se acerca, el resultado ya no se mueve. 22 a 18 y una vez más, poco le importa a nadie porque el disfrute ha estado en la vida que se ha desparramado en la cancha.

Un espectador egoísta les pediría a los jugadores con vehemencia que no creciesen nunca, que suspendan el tiempo para seguir pintando algunos sábados por la mañana de una magia tan excepcional, hacernos vivir en Nunca Jamás unos minutos prodigiosos y con ello rendirnos una vez más al color de este espectáculo.

Pero es la despedida de las actividades del curso y la realidad nos llama a la puerta, la fiesta en el patio continúa y nos dice que..

Ha llegado el verano.

(de nuevo muchas gracias a todos y en especial a Gemma, molt bé noia!!!)

I gracias por supuesto a:

Carlota, Christopher, Dani, Diego, Esther, Halima, Ismael, Kallynda, Karen, Matía, Mireia, Myfanwy, Samir i Tià.

Òscar

2011-05-31T23:59:00.001+02:00

Hi ha jugadors grans i grans jugadors, hi ha persones grans i grans persones, hi ha amics grans i grans amics. Avui és, i ho dic amb el cor, un dia trist i alegre, ja sé que és contradictori, però així ho sento, és trist doncs perdem un gran jugador, i és alegre doncs aquesta pèrdua és fruit d’una decisió presa des de la maduresa. Molts cops hem d’escollir entre dos camins, i molts cops és clar quin és el correcte i quin no ho és, però hi ha cops que escollir és difícil, és aleshores quan hem d’escoltar el nostre cor, i deixar-nos portar. Avui Òscar has pres una decisió, ni bona, ni dolenta, simplement la que t’ha dictat el cor, vull que sàpigues que has estat molt valent al decidir-te, i que et trobarem a faltar, i molt, “el fill del vent”.

Ho dic jo, però crec que tots els teus amics (companys d’equip, staf tècnic, mares i pares) pensem el mateix, les portes dels “Little Red Power” sempre seran obertes per tu, i saps perquè? Doncs com deia al principi, tu ets un gran jugador, una gran persona i un gran amic, gràcies per haver compartit amb nosaltres tots aquests anys de victòries i derrotes a la pista, i sobre tot gràcies per haver defensat amb tot el cor el nostre equip, i gràcies per ser com ets... Ni millor, ni pitjor. L’Òscar el “fill del vent”. Fins aviat amic meu.

CB. Hospitalet 54 AESC Ramon Llull 47

2011-05-28T15:18:00.005+02:00

S'ha acabat la temporada, ho dic per si algú no se n'havia adonat... i amb no victòria del nostre equip. Però dec ser una mica "rarillo" doncs no he marxat enfadat del camp... Però anem a pams...

Ens queden per davant dos partits amistosos, dels quals no sé si faré crònica, potser algun comentari, però poca cosa més. Així que comencem.

Avui el nostre amic Òscar ha jugat amb nosaltres el seu darrer partit oficial, sabeu que tots i cada un dels vostres fills són estimats per mi, però l'Òscar és un cas especial per mi, és l'amic de tota la meva família, així doncs d'aquí a poc (dia 31 a les 23:59) faré una esment especial per ell.

Igual que en el darrer partit, (contra l'Hospi) va haver un recital de xiulet, només amb una diferència, com ha xiulat. No he comptabilitzat les faltes que ens han picat a cada un dels equips, però si existís la penalització de les 5 faltes tirs, us ben asseguro "que otro gallo hubiera cantado"... A més és curiós com tot i que ens han xiulat moltes menys faltes (no dic que no ens mereixem les que ens han xiulat), ells han tirat molts més tirs lliures. En qualsevol hem vist un partit de bàsquet de veritat, llevat de moments molt puntuals, on semblava un "corre calles", he marxat amb la sensació de veure dos equips de bàsquet de veritat.

Al descans mentre em sortit a prendre l'aire, comentàvem la progressió dels nens, i en aquest sentit i abans de fer l'article final de la temporada, vull felicitar a Javi, partidàs lluitant cada pilota en atac i en defensa, Arnau, dirigint amb intel·ligència, Dídac, ara no us l'he de descobrir, té alguna cosa que no tenen els altres, Marc, un pas més i estarà a dalt, Òscar, ja he dit que ja en parlarem, Víctor, segueix lluitant cada pilota con si fos la darrera del partit, Mario, per fi gaudeix del bàsquet i es nota. Els demés com sempre, però malgrat que no m'agrada destacar a ningú, avui que era el darrer partit necessitava fer-ho. Per cert Xavi millorat del turmell.

I ja anem arribant al final, només em restem dues coses a dir, va tres...

1- Felicitats Riera, no has d'acabar els partits pensant que t'has equivocat, això és un joc, i no sempre surt com un pensa, sincerament crec (creiem) que tu i el Tito, el Tito i tu, esteu fent una tasca (tasca vol dir feina no vol dir bar, d'acord David?), molt bona amb els nanos.

2- Nois això és bàsquet i no val indignar-se si el contrari t'insulta o et dóna cops per tot arreu, ja sé que no s'hauria de fer, però jo sempre li dic al meu fill, si es passen, atura al partit i parla amb l'àrbitre, amb educació. Ja sé que si ho feu el Tito i el Riera us renyaran, però l'àrbitre no ho pot veure tot i hi ha cops que li has d'explicar com són de mal educats els nens de l'equip contrari.

3- Som la millor afició del món, i avui aprofito per donar-vos les gràcies a tots els que heu llegit i col·laborat en el blog, i que dia a dia heu seguit a l'equip, i com jo heu patit i gaudit de cada jugada, encara que fos de l'equip contrari.

I com deia... no sé qui "ens veiem a la pista, encara que sigui mig metre fora el camp".

Per cert... Felicats "ar nou" :p llàstima que el Llop, perdó Sr. Llop no ho llegirà...

Uniforme ajustat (Body) per les lligues femenines...

2011-05-27T12:58:00.000+02:00

Podeu llegir la notícia aquí a mi em sembla una vergonya. Just l'altre dia ho comentava amb Travessera, i li deia segurament sóc masclista en el meu comportament, per culpa de l'educació que he rebut, segurament a casa ajudo en lloc de compartir les tasques. Vaja que no sóc l'home perfecte, però intento no tenir comportaments masclistes, i intento compartir en lloc d'ajudar, intento tractar a tothom com els meus iguals. Per aquest motiu notícies com aquesta m'indignen, què els hi ensenyem a les futures generacions? Si voleu signar en contra d'aquesta mesura podeu fer-ho en aquest link .

Només em queda afegir que això és una VERGONYA, i em fa sentir vergonya de ser home...

Propers partits

2011-05-23T13:00:00.001+02:00

Pre-Infantil.

CB.Hospitalet 'B' - AESC-Ramon Llull

Lloc : NOU PAVELLO DEL CENTRE
DIGOINE-CANT.RIERA ESCORXADOR
08901 L'HOSPITALET LLOB. (Barcelona)

Dia i hora 28/05/2011 a les 12h00

Clica aquí, per veure classificació i resultats.
Benjamí

Sense informació.

Dia i hora

Rebotdatac

AESC-RAMON LLULL 54 CB. GAUDÍ 35

2011-05-21T12:38:00.000+02:00

Avui sí, avui ens ho hem passat molt bé veient-vos jugar, amb l'Arnau i l'Òscar dirigint l'equip d'una manera gaire bé perfecte, amb una lluita espectacular del Víctor en cada pilota, amb una gran definició de les jugades del Mario, Javi i Dídca, amb els seus petits passets del Martín, Xavier, Gor, Marc i Jan. Tots i cada un de vosaltres avui heu fet un gran partit... I com és que el partit d'anada ens van guanyar? l'àrbitre, aquesta és la resposta, el d'avui no ha deixat passar ni una personal, d'aquesta manera els nostres poden jugar, és més fàcil penetrar cap a cistella quan saps que si et toquen xiularan personal. Malgrat que el concert ha estat important, no ha influït en el resultat final, doncs ha xiulat amb el mateix criteri cap els dos cantons.

Ja s'està acabant la temporada, només ens resta un partit, i les sensacions cada cop són millors, i no només pel bon joc, que també és important, sinó perquè veig que damunt de tot sou un equip, no importa que el meu company erri x tirs, li segueixo passant la pilota, si ell millora l'equip millora.

No obstant ha hagut coses que no m'han agradat, la manca "general" de compromís en el 1er i 4art quart, i que en algun moment del partit s'ha defensat caminant, la resta fantàstic, felicitats nois, us mereixíeu un partit així.

Visca el Ramon Llull.

COL. IMMACULADA CONCEPCIO 65 AESC-RAMON LLULL 44

2011-05-15T23:52:00.000+02:00

Partit després de molts dies sense competir, i com altres vegades la sensació ha estat estranya, jo no veig que els nanos ho facin malament, ans al contrari, veig detalls molt macos, joc en equip, tots juguem, i sobre tot bona sintonia, però la pilota no vol entrar, i això es paga amb mals resultats.

Queden dos partits per acabar i espero veure la millor cara d'aquest equip, doncs sembla que ens despertem, en Gor ja tira a cistella, encara que algun cop encara arronsa el braç, el Víctor és el Víctor del primer partit que ens va sorprendre, i en Marc que ha fet un canvi bestial, per cert Marc com que sé que t'ho llegeixes, vigila la sortida botant molts cops fas passos, però per sort l'àrbitre no els xiula, en qualsevol cas aquest és el camí, la resta doncs com sempre amb els seus ets i uts, però fent passets de formigueta...

Nois entreneu bé i veureu els resultats a la pista.

AESC-Ramon Llull - UESC Fundació Jesús Serra 3

2011-04-30T22:28:00.000+02:00

Un dia rar... El nostre (bé el dels nens) entrenador sempre ens cita per ser o arribar 30 minuts abans al camp, sigui el nostre o el contrari. Avui quan faltaven poc més de 20 minuts per començar el partit l'equip contrari no tenia més de 6 o 7 jugadors (i crec que sóc generós), a l'hora del partit, tot just havien arribat els 8 que calen per jugar... Però per més inri, no han portat la 2a equipació, així que com que també anaven de vermell no s'ha pogut jugar el partit, malgrat els esforços dels pares per anar corrents a comprar samarretes blanques a una casa de betes i fils...

Gran error de l'entrenador i coordinador contrari per no haver-ho previst, gran error de l'entrenador de l'equip contrari quan veient l'error no demanava amb temps poder-ho solucionar.

Al final el partit s'ha jugat en forma de "paxanga" però si us he de dir la veritat no l'he seguit, així que no puc opinar...

Resum final... victòria administrativa i sanció per la Fundació Jesús Serra.

Ps- Com a mínim un dels nens de l'equip contrari ha arribat quan el partit hauria d'estar gaire bé al descans.

Joventut Badalona "B" 64 - AESC Ramon Llull 27

2011-04-09T22:12:00.001+02:00

Diferència en el marcador massa gran per l'esforç que han fet els nostres nois. On són les claus d'aquesta derrota tan àmplia (que no de la derrota en sí).

Primer de tot la Penya ha estat més encertada cara a cistella que nosaltres, avui no entrava res, semblava com si la pilota anés teledirigida i mai volgués entrar.

Crec que ha hagut un punt clau en el tarannà del partit que ha desequilibrat la balança ta favorablement del costat de la Penya. Malgrat no ser un equip brut, ans al contrari el partit sempre s'ha jugat dins de l'esportivitat que es mereix, la diferència a l'hora de xiular sota les cistelles ha determinat clarament que els nostres nens no poguessin fer més que 27 punts... Ni quan eren pre-benjamins feien tan pocs punts!!!! Segueixo al·lucinant en la manca de criteri a l'hora de xiular, les mans dels nois de la Penya eren constants, i només al cinquè quart han estat penalitzades amb falta, cap de les entrades (perdó dues sí) que ha fet el Javi, cap de les del Dícac i cap de les de l'Arnau han sigut falta en defensa, evidentment si quan entres un cop i un altre i no xiulen al final has de buscar altres recursos. També és cert que s'ha menjat unes quantes a favor nostre i que més d'uns passos i uns dobles increïbles del Gor se'ls ha menjat...

Així i tot he marxat del camp amb la sensació que no hem jugat tan malament com indica el marcador, i que 2 o 3 faltes ben assenyalades (que no ha xiulat) al principi del partit haguessin fet que la llibertat en defensa que tenien els verds no hagués estat tan alta.

No sé si felicitar-vos o no... Vinga va us felicitaré doncs heu seguit jugant en equip i heu seguit creixent com jugadors i com persones. Ànims nois...

Jugar, divertir-se, aprendre i si pot ser guanyar.

Visca el Ramon Llull.

AESC Ramon Llull 78 - CB Hospitalet 65

2011-04-06T23:18:00.000+02:00

Novament ens hem retrobat amb la victòria. La veritat és que ja l'enyoràvem. Sobre el paper aquest partit s'havia de guanyar sí o sí, doncs L'Hospi encara no havia guanyat, però els darrers marcadors deien que alguna cosa havia canviat, doncs perdien cada cop amb un resultat més ajustat.

Personalment he de dir que m'ha agradat força l'equip contrari, doncs malgrat tenir jugadors de diferents nivells, i malgrat que hi havia un parell que agafaven més la responsabilitat en atac, han jugat com un equip, vaja que tots tocaven pilota... Cosa que no tots els equips fan.

Parlem dels nostres? Avui no s'han perdut tantes pilotes, i el marcador ha estat molt elevat, això vol dir que les defenses no han sabut aturar mai a l'atac, i la veritat em "preocupa", si són ràpids perquè són ràpids, si són alts perquè són alts, si són... Sempre hi ha un però que fa que no defensem bé... En canvi en atac la cosa ha estat bastant millor, amb bones jugades, combinades amb alguns tirs, que ja he dit algun cop, que ens ho hauríem de fer mirar, no podem tirar 5 cops sense tocar anella (dic 5 com podria dir 10), o rebre una pilota en contraatac i sense mirar "fotra" una pedrada a taulell. Hi ha detalls, cada cop més petits, que no hauríeu de fer.

En qualsevol cas...victòria, rotació dels jugadors a la pista, i sobre tot bon rotllo...

Per acabar... L'home de gris, ha xiulat fins i tot passos a l'entrenador contrari quan caminava cap a la taula per veure el marcador... Increïble, quin recital!!!! Ni la filarmònica de Barcelona...

Ens veiem dissabte contra la Penya.

Ps- Perdoneu però és que o faig ara ràpid o no la penjava.

AESC Ramon Llull 43 - Federic Mistral 56

2011-04-02T23:36:00.000+02:00

Avui és un dia estrany, per un costat hem vist dos equips a la pista que jugaven a bàsquet, bàsquet d'equip, amb accions destacades, però el que havia de ser una matinal fantàstica de bàsquet, ha estat simplement una matinal de bàsquet. El nostres jugadors novament han perdut moltes pilotes, avui més que mai, i han fet uns tirs a cistella com quan jugaven a mini, o com diuen alguns a la "remanguillé".

No sé però ja us dic avui no tinc gaires coses a destacar, el triple del Martín, el pas endavant del Marc, els rebots del Javi (si no els agafa ell no els agafava ningú). Però tot són coses puntuals, masses segones opcions donades, gens de rebot ofensiu, i si l'hem agafat no l'hem aixecat.

Malgrat tot, segueixo creient en aquest equip, quan deixeu de jugar en equip, es nota i es nota per negatiu. Oblideu aquest partit i ara a sumar junts ho podeu fer...

Visca el Ramon Llull.

Grup Barna 75 - Aesc Ramon Llull 69

2011-03-26T17:48:00.003+01:00

Espero que algú em pugui enviar una crònica. Ja sabeu que no he pogut veure el partit, avui tocava seguir a la Mireia.

Però malgrat la no victòria, ja sabeu que el Ramon Llull mai perd, si un cas guanya l'equip contrari, m'han dit les meves fonts que hem (han) jugat molt i molt bé.

La crònica ha arribat... Gràcies Travessera...

Jo també tenia avui dos partits, encara que he tingut més sort que el senyor webmaster i he pogut veure'ls tots dos quasi sencers. Quan he arribat al pavelló del Grup Barna els nostres nois perdien 10-0, no m'ho podia creure, perquè, a priori, era un partit que es presentava molt bé (els havíem guanyat a l'anada). Un triple de l'Arnau i una cistella de l'Òscar ens ha acostat una mica al marcador i els ha fet entrar al partit. S'ha de dir que hi havia una certa "passivitat" a la graderia dels little red i que ha calgut que fes uns quants crits perquè la resta de pares comencés a animar als nostres nois. Al segon quart s'han posat les piles i han començat a escurçar distàncies, posant-se per davant al marcador, assolint fins i tot 10 punts de diferència al quart temps.

L'actitut dels nois ha estat molt lloable durant tot el partit, han defensat com a cosacs i han lluitat cada pilota com si fos l'última, han capturat molts rebots i hem vist menys errades en els passis (alguna hi ha hagut...). Dos cops han perdut la pilota treient de banda perquè no han aconseguit escapolir-se de la defensa contrària abans dels cinc segons.

En acabar la cinquena part el resultat era d'empat al marcador. No sé perquè, però els nois no han pogut gestionar la diferència al seu favor i, en tres jugades, el grup Barna s'ha posat per davant al marcador, i ja no ha estat possible donar la volta al partit.

Hem vist unes quantes assistències molt boniques, uns quants triples i d'altres detalls a la pista que han agradat molt a la graderia. Però, per sobre de tot, hem vist un gran EQUIP.

Felicitats, nois, i a seguir en aquesta línia.

I jo (webmaster) afegiré gràcies Travessera, gràcies afició i gràcies entrenadors.

Menudets del Ramon Llull - Maristes Sants-Les Corts

2011-03-26T17:23:00.000+01:00

Gentilesa del Ferran... Gràcies...

El sábado 25 de marzo es un día marcado en la agenda de unas cuantas cabezas de alumnos del Ramón LLull, es la fecha de su debut en un partido de basket en la escuela. Han sido lentos los días de la semana en desaparecer para dejar paso a la llegada de esta mañana. Los vemos en casa, apremiando a sus padres, inquietos por no llegar tarde al calentamiento, nerviosos ante la primera exhibición de sus talentos, la expresión en sus caras viaja desde la concentración hasta la evocación de las gestas en las que se imaginan, les seguimos por el camino hasta el cole palpando como crece su agitación, como brillan sus miradas al aparecer ante sus ojos el patio y los sonidos del balón restallando en el cemento se apodera de ellos. Los más veteranos del equipo ya han vivido en una ocasión anterior esta experiencia, ha sido una sola vez, el equipo del Ramón Llull afronta su segundo partido, es amistoso y el clima acompaña de forma magnífica, un sol primaveral marca sombras nítidas en la cancha. Empieza el calentamiento y las carreras por apoderarse del balón, con la canasta como único deseo, uniforman a todos los jugadores por igual.

Van llegando los más rezagados y Gemma los convoca para la rueda previa que organizará el calentamiento, en el otro lado de la pista se sucede, como un efecto espejo, la rueda del equipo de los Maristas, el rival de este acontecimiento tan deseado, tantas veces recreado durante los días previos, tantas ocasiones soñado. Es un partido de verdad, con arbitro, rival y público de verdad. Es baloncesto.

La rueda finaliza y Gemma convoca al grupo para el grito apiñado que convoca al grupo como sentimiento, es baloncesto, y luego camino del banquillo para determinar el quinteto inicial. Un bosque de manos apremiantes que se agitan mientras una lista de cinco nombres configura a los primeros elegidos.

El campo se ve ambientado por un nutrido grupo de adultos que calientan el ambiente, un espectador poco avisado, incluso muy poco avisado, deduciría rápidamente que son las madres, padres, abuelos y hermanos de los jugadores, muchos de ellos tan felices como sus retoños. El salto inicial marca de forma rotunda la bisoñez de los protagonistas. El salto lo ganan los maristas que llevan la bola rápidamente, lo malo es que intentan un ataque contra su propia canasta, de fondo el árbitro atónito medita sobre una posible intervención por su parte, el tiro se falla y el rebote es para Ramón Llull que coherentemente, como corresponde a un buen anfitrión, intenta a su vez una autocanasta. El público ya demuestra en estos primeros lances su carácter vocinglero y jolgorioso, los gritos acompañan los errores de los dos equipos hasta que el árbitro se decide y para el partido para informar a los jugadores de las canastas adecuadas para que intenten romper el marcador. Se repite el salto inicial y, ahora sí, el partido se inicia, seis tiempos de tiempo corrido de ocho minutos y el bullicio como acompañante de la velocidad de la esquiva pelota determinan los primeros compases.

Desde el principio se trasluce la mayor experiencia en partidos de los visitantes, hay intensidad y descontrol como no puede ser de otra manera y la canasta se muestra totalmente esquiva en el primer periodo de juego, la bola se alía con el metal en una cascada constante de “casis y de uys”, los rechaces son recogidos la mayoría de veces por alguien que pasa a lado del tirador, en ambos equipos el jugador que lanza se permite un momento de reflexión sobre la canasta fallida mientras la bola cae en sus cercanías. El ritmo es precioso, con esa luz que se convoca en los acontecimientos de alegría pura.

Aún no nos han llegado las épocas en las que algunos padres o entrenadores se encanallan y pretenden trascender del puro goce de compartir un juego con los amigos, de mostrar los talentos y los esfuerzos frente al público entregado. Hay muchos aplausos, gritos de aliento y goce general. Tan sólo falta ese protagonista, que ya no tardará, llamado canasta.

El segundo periodo aporta, con un goteo casi matemático, cuatro canastas de los visitantes, una, dos, tres y cuatro. Los Maristas han encontrado huecos en la nula defensa de los locales, cuatro tiros cómodos acertados y unos cuantos fallados, marcan su dominio en este tiempo. Pero no hay gestos contrariados en las caras, la fiesta continúa y a ella se ha autoinvitado la épica de la remontada. En general, los jugadores no cuentan los puntos, esto queda para algunos padres, inveterados espectadores deportivos, que son incapaces de desconectar el recuento. Acaba el segundo sexto y el partido está lanzado sin remisión.

Vuelve el quinteto inicial en el Ramón Llull y la sensación de que no está todo dicho, respecto a ese apartado tan secundario como el resultado, empieza a vislumbrarse, dos canastas rápidas de los de rojo empequeñecen la diferencia y no se van a quedar solas, una tercera canasta aprieta el margen, los minutos vuelan y el disfrute culmina en el espectáculo del primer empate del partido después del cero a cero de todo el primer tiempo. Llega la media parte con un ocho a ocho luminoso, un tanteo que rinde pleitesía al entusiasmo derrochado y a las risas de goce continuado.

El tiempo siguiente se revela un calco del segundo, la segunda formación de los locales mantiene su escasa pulsión defensiva y los visitantes se regodean en el “dejà vu”, repiten los puntos del tiempo segundo y el parcial de ocho a cero deja el marcador en un 8-16 que tan sólo es anécdota en la fiesta. Los dos equipos están embarcados en un juego que se desarrolla a velocidad de vértigo, todos corren y algunos con balón.

El efecto espejo manifestado en el tiempo anterior se contagia en el quinto periodo, un nuevo parcial de cuatro canastas contra ninguna establece un nuevo empate en el partido, los locales se descubren sintiéndose capaces de la victoria, los visitantes lo han paladeado desde antes. El periodo no ha acabado, y antes del silbido que lo marque, el Ramón Llull se adelanta en el marcador con una.. y con segunda canasta. Una ventaja de cuatro puntos, veinte a dieciséis, que anuncia el desenlace del último tiempo en un clímax pletórico.

Gemma ha reservado alguna pieza del quinteto titular para este tiempo y la intensidad de la lucha se acrecienta, los gritos de los espectadores sobrepasan las gargantas de las esforzadas entrenadoras que apenas pueden hacerse oír a través de tantos padres, expertos opinadores desde la butaca, “defensa” “brazos” “rebote”… todos se sienten elegidos por la mañana para conducir a los equipos por la senda que les lleve al buen juego, ellos, los jugadores, disfrutan y corren, rebotean y se pasman de la cantidad de manos que tienen los rivales. Un pequeño, pequeño incluso entre el resto de jugadores, de los Maristas, se erige en el más esforzado entre los mejores defensores, tras sus gafas destella una intensa mirada que guía el único objetivo que conoce, la recuperación de la bola con cualquiera de los cinco o seis brazos que manotea hacia sus rivales.

A falta de menos de cinco minutos para el final los Maristas logran una canasta, todo puede pasar y parece que vaya a pasar de todo. El esfuerzo de los jugadores se mantiene como si nunca hubieran sentido tanto aliento tras de ellos, los forcejeos, carreras, rechaces de la canasta, caídas, robos de pelota, pases, tiros … todo lo que han derrochado durante el partido, todo sigue sucediendo hasta que de repente, sin que nadie parezca ser consciente de que esta fiesta tiene que acabar en algún momento, el arbitro señaliza el final con un movimiento de brazos. El partido se ha acabado.

Esto ha sido la crónica de una fiesta, gracias a todos por hacerla posible.

Normativa

2011-03-20T23:34:00.000+01:00

La Federació Catalana de Bàsquet, fa una gran feina al fer que nosaltres espectadors, poguem entendre millor què xiula i què no xiula un àrbitre en cada un moment.

Molts cops el desconeixement de les normes, o el canvi d'aquestes fa que ens equivoquem.

En el darrer partit comentàvem uns peus que havia xiulat l'àrbitre a l'Òscar, peus que per nosaltres eren inexistents doncs eren en atac... Doncs bé, teníem raó, però no per ser en atac, sinó per la manca d'intencionalitat a l'haver-los fet. I com aquesta norma unes quantes... Us convido a llegir aquest enllaç i sortir de dubtes...

Salut i bon bàsquet a tothom.

AESC Ramon Llull 45 Sant Joan de Mata 48

2011-03-19T13:31:00.001+01:00

AESC Ramon Llull 45 Sant Joan de Mata 48

Parlem de bàsquet? No avui no parlarem de bàsquet, en podríem parlar si les condicions haguessin estat iguals per tothom, però avui hi havia un senyor disposat a desequilibrar la balança. Ja ens va passar al partit d’anada, les males arts que aquests nens (els altres) els hi ensenyen els hi valdrà per guanyar partits, però no per aplicar-ho a la vida.

Doncs de què parlem avui? Què us sembla si per un cop parlem de lo guapos que són els nostres nens, de la implicació que han tingut en moltes parts del partit, de la lluita, de les ganes, de l’esforç, de l’aquí juguem tots, és igual si falles un tir, si perds la pilota en un passi, si fas dobles o passes, i aquesta afició? Què podem dir d’aquesta afició? Malament m’està dir-ho però som la millor, tenim el millor equip, els millors entrenadors, la millor filosofia de club, i per sobre tot a més d’estimar als nostres fills, estimem aquest esport.

Avui vull felicitar-vos, clar que ha hagut errors, clar que sempre es pot fer millor, però avui us heu esforçat, avui em sento orgullós de tots i cada un de vosaltres, gràcies per haver-me fet passat un dissabte matí tan bo...

Una falta es:

Cualquier contacto que hagas con un jugador del otro equipo y el árbitro haga sonar el silbato. Y cualquier acción tuya que parezca contactar a un jugador del otro equipo y el arbitro haga sonar el silbato. Sin comentarios. J.G.A.font Aquí

Animeu-vos i ompliu el blog de felicitacions, se les mereixen tots i cada un d’ells, des de els entrenadors fins a tots i cada un dels nanos.

Campiki hooligan del bàquet.

Gaudí 61 AESC Ramon Llull 37

2011-03-05T20:05:00.002+01:00

Gaudí 61 AESC Ramon Llull 37

Mal partit dels nens. No s’ha tancat el rebot (l’únic que n’ha agafat ha estat el Javi), i han perdut masses pilotes, massa bot sense sentit, i masses tirs de lluny que ni tan sols arribaven a cistella. L’equip contrari només han hagut de fer dos coses per guanyar-nos, passi al lateral, tall del que la passava i per velocitat a dins, i l’altre carregar el rebot mentre els nostres s’ho miraven.
Com ve sent habitual, partit dur, doncs els àrbitres sembla que tinguin por de xiular falta quan es persegueix al que porta la pilota... han hagut de fer-ne moltes per xiular alguna...
Però no tot ha estar dolent, hi hagut tres coses bones.

1-    Contraatac entre Dídac, Arnau i Xavier que han fet una trena molt bonica.
2-    Jugada de l’Arnau amb un bot de fantasia enganyant a tothom i acabant la pilota dins la cistella.
3-    El millor de tot, durant l’escalfament hem vist que tenim un grup d’amics que volen jugar bàsquet per divertir-se. Mentre que l’equip contrari (com ja hem vist altres cops), eren un grup de nens que l’entrenador no parava de cridar i on no semblava que no importava res més que ser el millor.

Nois cal posar-se les piles... Ara ja us heu divertit, esteu aprenent, ara cal guanyar.

AESC Ramon Llull 51 - Escola Immaculada Concepció 59

2011-02-27T19:29:00.002+01:00

AESC Ramon Llull 51 Escola Immaculada Concepció 59

Aquest dissabte crec que hem vist partits diferents tots i cada un de nosaltres. Hem vist al Tito enfadat, quan nosaltres estàvem força contents. És cert que s’han vist dos partits en un. És cert que en alguns moments ha mancat concentració, però la veritat és que jo personalment he sortit satisfet del que hem viscut. El primer, segon i tercer quart, mentre les forces estaven intactes ha estat un partit vibrant, amb una gran defensa, i un encert en atac força important, només m’ha faltat entrar més al rebot en atac. Però la veritat és que llevat d’alguna jugada puntual, el bàsquet ha estat de gran qualitat per part dels dos equips, només m’ha faltat que li haguessin xiulat alguna personal al favor del Javi, que ha rebut per totes bandes sota la cistella. La segona part i no sé per quin motiu, ha baixat la intensitat defensiva, i els set punts amunt que teníem al descans han desaparegut, a més el moviment de pilota que havien fet durant els primers tres quarts també ha desaparegut, passant a fer entrades a cistella que a més no entraven... i quan el rebot queia a les nostres mans, seguia sense entrar la piloteta. Malgrat tot ja us he dit que he gaudit del partit, doncs a diferents nivells he vist implicació i ganes de tirar el partit endavant.

Ja ho he comentat amb en David tot just acabar, estic content però hem de treballar més la pèrdua tonta de pilotes i els errors de tir des de sota la cistella, el millor de tot, quan des de la banqueta s’ha començat a animar al Ramon Llull (bravo Marc) i tot seguit els pares i mares hem seguit amb els crits...Aprofito per dir que som una afició diferent, doncs som la única afició que aplaudeix al contrari quan fa una bona jugada, això ens fa diferents, ni millors, ni pitjors, simplement diferents. Un altre cosa bona del partit, avui s’han encertat molts tirs lliures, (o aquesta ha estat la sensació), s’han forçat bastants dos més ú...

El millor de tot és que tinc la sensació que poden guanyar, només cal estar sempre en el partit, un quart dolent et porta a la derrota, això vol dir nois que cal estar sempre a “tope”.

Vinga nois ho esteu fent bé, ara cal fer-ho millor, i aquesta serà la diferència entre guanyar o perdre...

UESC-FUNDACIO JESUS SERRA 3 - 62 AESC RAMON LLULL 58.

2011-02-12T23:06:00.000+01:00

UESC-FUNDACIO JESUS SERRA 3 - 62 AESC RAMON LLULL 58.

Avui tocava anar d’excursió, feia dies que no viatjàvem. I la veritat és que no em feia especial il•lusió aquest partit, més després dels dos darrers, on els nostres no havien estar a l’alçada de les circumstàncies. Malgrat tot, tothom puntuals, l’equip i la claca, ens hem trobat a l’escola, repartiment pels cotxes i som-hi nois!!! Que cap a Sant Cugat hi falta gent!!!

Les instal•lacions feien patxoca, i l’equip contrari també, ens guanyàvem per molt en alçada, i des de la nostra posició ja ens ha semblat que la cosa estava bastant negre...

Comença el partit amb un triple del UESC, després una de dos i 5-0 en el marcador, la cosa no pintava bé, cada cop que els nostres encaraven la cistella contrària, la cosa acabava en falta, així podem dir que durant el primer quart bàsicament només hem fet que tirar des de els tirs lliures. Malgrat tot i el poc encert des de la línia de personal els teníem allà a tocar... Alguna cosa havia canviat, a la pista es veia actitud, això sí no podien faltar les pilotes perdudes, però avui compensades per les recuperacions. Com gaire bé sempre en Tito i en Riera ens ha sorprès amb els quintets dels dos primers quarts, les nostres torres, Javi, Dídac i Mario han sortit al primer quart acompanyats pel Marc i en Víctor, sent l’Arnau l’home alt del segon amb en Òscar, Gor, Xavier i Martín, vaja que semblaven “los locos bajitos”, però nois quina sorpresa!!! La cosa ha funcionat.

Arriba el tercer quart i a partir d’aquí la combinació de quintets ha estat constant. En un moment del partit hem arribat ha estar 14 punts per sota del marcador, però ja he dit al principi, avui hi havia actitud, i mica en mica el marcador s’ha anat retallant arribant a perdre només d’un, no direm que hem tingut la victòria a tocar, de fet mai ens hem posat per davant, però si puc dir que avui es mereixien la victòria tan o més que l’equip contrari, per l’empenta, per les ganes, per la lluita, per la velocitat i per l'afició que no ha parat d'animar.

La veritat és que hem gaudit molt, doncs han fet cistelles molt maques, entrades per velocitat de l’Òscar, de força del Javi (i un triple), de combinació de força i velocitat del Dídac, d’oportunisme del Mario, amb l’esquerra de l’Arnau. Però hi ha dues jugades que m’han fet caure la baba, la primera un tir de l’Arnau des de el lateral, que la pilota ha baixat amb neu i la millor jugada del partit, un teva meva teva entre el Dídac i l’Arnau pujant la banda dreta, que ha acabat amb una pilota picada sobre el Mario que ha seguit la jugada amb gran encert, que només ha hagut de posar-la dins...

Al final del partit, tota l’afició dels Ramonets s’ha aixecat i ha aplaudit a tots els jugadors, que malgrat la derrota han fet un gran partit... Felicitats nois, avui sí...

Pensàveu que ja estava... no? Doncs no.

Coses dolentes també ha hagut, les pilotes perdudes, algunes per manca d’intensitat, i d’altres perquè el contrari també juga. I ara sí per acabar... I per a tots aquells que no coneixen del tot les regles del bàsquet, (avui hi havia un de gris a la pista que no se les coneixia)...

Art. 26 Tres segons (aquí totes les normes)
26.1. Regla
26.1.1. Un jugador no ha de romandre més de tres (3) segons consecutius a l’àrea restringida dels adversaris, mentre el seu equip té el control d‟una pilota viva a la pista davantera i el cronòmetre de joc està engegat.
26.1.2. Es permetrà que un jugador:
• Intenti abandonar l’àrea restringida.
• Estigui dins l’àrea restringida quan ell, o un company d‟equip, està fent l’acció de tir, i la pilota surt o acaba de sortir de la(les) mà(mans) per un llançament a
cistella.
• Faci un driblatge cap al interior d’aquesta àrea per llançar a cistella, havent estat menys de tres (3) segons dintre de l’àrea restringida.
26.1.3. Per establir-se fora de l’àrea restringida, el jugador ha de posar els dos peus a terra fora de l’àrea restringida.

Resumint i com ha dit un des de la grada... “Que malo eres árbitro”...

A la meva amiga Irene...

2011-02-05T19:13:00.002+01:00

Benvolguda Irene

Felicitats pel teu debut en un partit oficial, gent com tu és la que fa falta cada dia, gent decidida, amb empenta i sense vergonya. Gent que no té por a equivocar-se, i que fa l'esforç per millorar dia a dia.
M'hagués agradat molt poder prestar més atenció al teu partit, però ja saps que la sang tira, i amb el meu fill jugant a l'altre pista, doncs malgrat que he intentat posar un ull a cada cantó al final no he pogut resistir-me a mirar-lo a ell.

El millor és que llegeixis aquesta frase:

Para un entrenador, el resultado final no se lee en puntos a favor o puntos en contra. Al contrario, se lee con cuantos hombres y mujeres han salido de tantos jóvenes jugadores. Y éste es un resultado que ningún periódico, estadística o libro de récords publicará nunca. Y éste es el resultado que uno se lee a él mismo, cuando el último partido acaba.
DENNY CRUMM.

Amb tu els teus entrenadors i entrenadores ja ho tenen guanyat.

Felicitats per ser una gran jugadora i una millor persona.

I sense que serveixi de precedent signaré jo i no el meu alter ego.

Enric Cols-Miret

AESC Ramon Llull 54- Joventut Badalona B 65

2011-02-05T19:06:00.001+01:00

La derrota del dimecres ha fet molt més mal del que em pensava, el sentiment general dels nois abans de començar aquest partit era que no es podia guanyar, i això ha passat factura dins de la pista. No han jugat com ells saben, han errat masses entrades fàcils, i han perdut un munt de pilotes, en la recepció, en el passe i en el bot de pilota...

Mai sota cap concepte s'ha de menys prear al contrari, un partit no és perd ni es guanya fins que no s'ha jugat, però sobre tot vosaltres, nois, heu de ser els primers que heu de creure que sou els més bons, els més alts i els més guapos de tots. Nosaltres els vostres pares i mares ja ho sabem que ho sou, però vosaltres us ho heu de creure i demostrar-ho. Ja sé... és fàcil parlar des de fora la pista, doncs us diré que no és tan fàcil, a nosaltres també ens tremolen les cames quan us veiem jugar, quan falleu un tir, empentem la pilota amb vosaltres quan feu tir lliure, fintem, entrem, posem la mà, ens fa mal si us donen un cop, gaudim i patim cada segon que sou a la pista, i sobre tot creieu-me, ens és igual si juga en fulanito o en menganito, doncs tots i cada un de nosaltres, tots i cada un de vosaltres, som Ramon Llull.

Tres coses per acabar...

Heu de demostrar al Tito i a en Riera que els dos primers partits no eren un miratge.
Vosaltres sou els millors, nosaltres ho sabem i vosaltres us heu de creure doncs és del tot cert.
Actitud... Sempre cal mostrar actitud. Lluitar cada pilota. Màxima concentració. Quan som dins la pista la resta de coses es queden a casa.

Visca el Ramon Llull i visca els nois del Ramon Llull

Federic Mistral 56 - AESC Ramon Llull 27

2011-02-03T22:02:00.000+01:00

Partit sense cronista... doncs van ser molts pocs els pares/mares que van poder anar a fer costat als nostres nanos... Aquest equip ja el coneixíem de fa dos temporades a lliga escolar, on el primer partit al seu camp el vam perdre per un resultat similar, i el de tornada es va guanyar en un final agònic... Recordat com el partit dels mòbils...

Com que no ho vaig poder veure, només podré comentar el que m'han explicat, "hem perdut moltes pilotes", "hem fallat molts tirs" i "feien moltes faltes" (no recordo si 2 o 3 jugadors contraris no han pogut acabar el partit).

El més positiu... "hem", qui ha fallat ha estat l'equip, el més negatiu... Crec que les derrotes no són negatives si es gestionen bé, això ho sabrem aquest dissabte.

El MVP, els pares i mares que han fet l'esforç per portar i retornar a tots els nens al partit... a tots i totes gràcies en nom dels que no hi vam poder assistir.

i "eso eso eso eso es todo amigos"...

Frederic Mistra - AESC Ramon Llull

2011-01-29T15:30:00.002+01:00

Partit suspès per la pluja caiguda la nit anterior... Es jugarà el dimecres dia 02/02/2010 a les 18h00

Aprofitem per desitjar una ràpida recuperació per l'Àlex... De part de tots els nens i seguidors del Pre-Infantil.

Campiki.

Entrevista al Dídac Llop

2011-01-28T16:07:00.000+01:00

Com és habitual la Revista REBOTDATAC fa entrevistes a gent del club, aquest cop l'entrevistat és el Dídac Llop del Pre-Infantil, us la poso aquí però us recomano que visiteu la revista.

Entrevistem en aquesta ocasió a Dídac Llop, un dels millors jugadors del Pre-Infatil, en una entrevista polèmica, com a mínim.

- Descriu breument a tots els teus companys d'equip i entrenadors.
Són bons però no són perfectes i amb l'ajuda dels entrenadors i els companys o acabem de polir

- Ens han dit que actualment l'equip no té capità. Qui creus que podria fer aquesta feina?
L’Arnau o l'Òscar

- Aquest any heu passat d'escolars a federats, i de pista petita a pista gran. Com ho porteu al Pre-Infantil?
El primer partit ens vam cansar molt però després ens vam acostumar

- Què és el que t'agrada fer durant els partits?
Jugar amb tots els companys

- Ens han comentat que tens família jugant a l'AESC. Qui son?
El meu germà gran, Oscar.

- Ens ha dit un ocellet que ets el que mes lligues de l'equip. És veritat?
Els ocellets no parlen, i es veu que si ho fan diuen mentires

- Anem a provar els teus coneixements sobre el club. Ets capaç de dir el nom de 3 jugadors del Sènior A?
Gerard, Ignasi i Lluís

- I de dir en quins equips juguen els teus entrenadors?
Tito, Sènior B i Riera Sots-21

- Què en penses de l'Alex?
Que és divertit, serio i bestia

Gràcies Dídac. Hi hauran respostes que portaran polseguera.

Mig metre fora el camp..

2011-01-24T08:00:00.002+01:00

Aquesta (o més), és la distància que hauríem d'estar els que seguim els nostres nens per aquests camps de Déu, i malgrat que més d'un cop saltaria per celebrar una bona cistella, sempre hi ha algú (uns cops Travessera, els altres en David), que m'agafen i em fan tornar a la posició.

Des d'aquest lloc el bàsquet (i més quan és el teu fill qui juga) es viu intensament, gaudeixes de cada moviment, tall, robatori, cistella, entrada, pivoteig, finta, rebot... i pateixes quan ens prenen la pilota, no tanquen rebot, perden la marca o fallen un tir.

Des de que aquesta temporada ha començat alguna cosa ha canviat en els nostres nanos... Se'ns estan fent grans, d'edat i com persones, i això repercuteix positivament en el joc, ara ja no importa qui fa la cistella, ara importa que es faci, no importa qui agafa el rebot, s'ha de tancar i agafar-lo, a la pista no hi ha retrets i des de la banqueta tot són ànims i felicitacions... Ara per ara, tenim un grup d'amics que juguen a bàsquet, comparteixen (en la majoria del casos) escola, colla i el més important, és igual guanyar o perdre, cinc minuts després d'acabar el partit, és com si res hagués passat...

El bàsquet a aquesta edat és el que és, un joc, un esport, una diversió i res no ha de canviar això (de moment, no?), i com a tal s'ho prenen, volen guanyar? clar que sí, però no a qualsevol preu. Per damunt de tot volen aprendre, divertir-se i si pot se guanyar...

Felicitats ara a tots els nois que encara juguen, als que han jugat, als entrenadors actuals, als que ho han sigut, i al club en general, ho estem aconseguint estem formant un grup humà fantàstic...

Ps-Gran part del èxit dels dos darrers partits, és l'elevat % de tir...

AESC-Ramon Llull 70 Grup Barna “B” 51

2011-01-22T12:49:00.001+01:00

AESC-Ramon Llull 70 Grup Barna “B” 51

Quin fred!!! Aquest podria ser el resum del que hem patit els aficionats i aficionades del bàsquet i del Ramon Llull pre-infantil, en un matí on les baixes temperatures han estat a l’ordre del dia...

Aquest fred s’ha contagiat al nostra equip que ha trigat en entrar en el partit, moltes pilotes perdudes, compensades en una gran intensitat defensiva... (oi Jan?) (va per tu David). Els 3 primers quarts (sisens?) (també va per tu David) han estat d’alternança al marcador, i sense ser una gran partit, aquesta alternança posava emoció al joc, grans bàsquets per part dels dos bàndols, espurnejat per errades molt infantils... A l final del 2on quart hem arribat amb 3 punts per sota en el marcador.

Però la bèstia ha despertat, amb un Javi INCOMMENSURABLE, rebots en atac, en defensa, pujant la pilota, fent entrades, repartint joc, ha estat “l’alma mater” d’un equip que no sé que els hi ha dit en Tito i en Riera, però amb en Javi, Arnau, Dídac, Gor i Marc a la pista han fet el que han volgut, final del 3er quart (sisens?), amb disset punts per sobre en el marcador.

Amb aquest coixí hem jugat els 4art, 5è i 6è quart, mantenint la intensitat en defensa, però sense tant encert en atac, l’avantatge s’ha mantingut, i no hem vist perillar el marcador en cap moment.

Vull felicitar en Marc pels seus 5 punts, no tant pels punts en sí, sinó doncs avui ha fet un pas endavant i això és d’agrair, l’equip el necessita, i sobre tot felicitar al Javi que ha fet un gran partit, si la setmana passada va jugar molt i molt bé, aquesta s’ha superat amb escreix, això no vol dir que els altres no ho hagin fet bé, al contrari, sense la tasca d’equip no serveix de res que un brilli, tots han corregut, defensat, i lluitat cada pilota com si fos la darrera possessió. Felicitats nois, doncs si veu llegir el que va comentar en Tito al darrer partit, ja pot estar orgullós de tots vosaltres, sembla que no va ser un miratge, clar que dos flors no fan estiu, però han estat dos flors tan boniques!!! Ara a per la tercera i acabarem fent un pom...

Seguiu així, aquesta actitud us farà arribar molt lluny.

Nou Web de l'AESC

2011-01-19T02:33:00.000+01:00

Avui tots els seguidors de l'AESC-Ramon Llull estem d'enhorabona, el nostre club té nou lloc web, mica en mica aniré canviant els links que ens porten a la Revista Rebotdatac, per aquesta nova adreça.

NO US LA PODEU PERDRE...

Per cert el partit dels nostres nens ha estat escollit, partit de la setmana, felicitats nois i com diu el Sr. Tito esperem que no sigui un miratge...

No us perdeu...

2011-01-16T23:30:00.000+01:00

Jo sóc el primer que entono el "mea culpa".

'6 contra 6'

S.E. Sant Joan de Mata 54 AESC-Ramon LLull 55

2011-01-15T15:14:00.004+01:00

S.E. Sant Joan de Mata 54 AESC-Ramon LLull 55

Quantes boques haurem de fer callar avui amb la crònica... Així que anirem tancant-les una a una.

Al Saps que m’han dit? De la revista REBOTDATAC, que us recomano llegiu i us uniu al Facebook, criticaven que els nostres nens no havien entrenat durant totes les vacances i que estaven “fondons”, potser és que els entrenadors són tan bons que deixen la feina ben feta i amb un parell d’entrenaments n’hi ha prou per posar el nens en forma.

El pare “gafe”, avui hi era (i com gaire bé sempre) animant als nanos, i la veritat els que hi heu estat ho podeu confirmar, quin partit!!!! I quina victòria!!! Nou a sota a la mitja part.

Però expliquem el partit, no? L’equip contrari (amb nou jugadors) presentava un equip amb 4 jugadors més alts que el nostres, (que gaire alts no són, però el seu cor a la pista és tan gran que el camp se’ls hi queda petit). Un d’ells (el 5) ja havia estat contrincant nostre fa dos anys, jugant a consell escolar (en un altre equip), enfrontant-nos contra ell en 3 ocasions, segueix sent un bon jugador, però segueix sent un mal educat (al final de la crònica sabreu perquè).

Quina sorpresa quan el partit comença amb 5 baixets, Arnau, Òscar, Xavier, Jan (el més alt) i Víctor (dos d’ells alevins), la cosa sobre el paper no pintava gaire bé, què volia fer en Tito?, ell i en Carles ja saben el que es fan i la cosa ha sortit molt bé, la nostra velocitat i (per fi) el gran encert en el tir ens ha posat per davant en el marcador, amb grans jugades de combinació, al final del primer quart 9-14 (al nostre favor), però tres personals de l’Arnau (l’home més inspirat en atac en aquesta part del partit) que li costava frenar al seu defensat...(el pivot contrari).

El segon quart, ha estat força bo, amb tres homes alts (Javi, Dídac i Mario), i la força dels altres dos (Marc i Gor), el principi ha presentat força dubtes però quan s’han posat les piles la cosa ha seguit rutllant, destacar un “cost to cost” del Javi que ha deixat bocabadats a tothom... (22-22)

El tercer quart ha estat molt estrany, els nens no ho han fet malament, però el marcador deia que sí, nou punts per sota penalitzava la bona feina feta.

I comença el showtime, mica en mica durant els períodes següents els nens sense nervis, han anat remuntant, fins posar-se davant del marcador, el millor que és que han fet joc col•lectiu, alguna jugada de precipitació, però els teves meves, portes enrere, talls, i sobre tot EQUIP, ha estat clau per posar-se en el partit i guanyar. Tots han fet una tasca increïble, però sempre hi ha algú que destaca per una mica més, i avui des de la banda m’ha semblat que en Javi (amb el seu joc de peus) i l’Arnau amb els seus passis, han estat una mica per sobre, malgrat que no és just destacar a ningú doncs tots han fet un gran partit.

Bé seria injust dir que el partit l’han guanyat els nens sols, crec que avui més que mai, el Tito ha sabut llegir el partit, m’explico?, defensa a partir del mig camp en veure que la pressió la superaven, ajudes en defensa, joc col•lectiu, i altres coses que m’han dit a cau d’orella i que no puc desvetllar, però ja dic si la lectura no hagués estat correcte el partit no s’hagués guanyat.

Per acabar, caldria que els àrbitres tinguessin més personalitat, no pot ser trobar-se entrenadors tan mal educats, i nens que fan el mateix, exemples

1- Eliminació per 5 personals del seu jugador “estrella”, fa us dels 50 segons (fent-ho saber a tothom a crits) per realitzar el canvi, 50 segons que haurien de servir per donar instruccions al nen que entra a la pista, i que ell ha utilitzat per fer conèixer a tothom aquesta normativa mentre estava de braços creuats i queixant-se. (com tot el partit).
2- Invasió de pista, davant la passivitat de l’àrbitre en no aturar el joc, quan un dels nens (dels seus clar) s’ha fet mal, mentre entrava a la pista a tractat als nostres nens de delinqüents, sí és cert que un parell ja han estat fitxats per la policia i que a mi em deixen sortir de la model els caps de setmana, però home no ens passem!!!
3- A petició de l’entrenador (contrari) advertència de defensa en zona (que no ha existit), del nostre equip, això sí en Tito, perdó Sr,. Tito a les falses acusacions a contestat amb totes les coses que feien l’equip contrari, bloquejos continus amb falta, vida en zona (això no eren 3 segons), etc... És cert l’arbitratge no ha estat bo, però també es poden equivocar.
4- Insults a l’acabar el partit per part de “l’ estrella”, amb comentaris com “chúpame la ...” no diré “polla” doncs això ho llegeixen nens. El mateix jugador, durant el partit increpava a l’àrbitre. Cal saber guanyar, cal server perdre, però sobre tot cal que els ensenyin a ser persones, no anem bé quan l’entrenador els escridassa, per tot, en acabar he vist com un dels seus millors jugadors (el 7, aquest me l’enduia al Llull) entrava al vestidor plorant.

I ara sí acabo... Que avui m’he passat, serà el “mono” que duia a sobre... Gran partit en aquest debut de categoria, on l’equip ha superat les individualitats, felicitats a tots deu...

Ja tenim calendari

2010-12-31T11:11:00.000+01:00

Mares, pares, germans, germanes, nens i nenes (seguidores), ja tenim calendari.

Finalment ens han posat dins del grup B-2, on ens trobarem vells coneguts, com ESCOLA FREDERIC MISTRAL...

Podeu veure i imprimir tot el nou calendari fent click aquí.

Salut i bon bàsquet pel nou any que entra.

Que millor que això per acabar l'any!

2010-12-30T23:20:00.001+01:00

Bon any nou a tothom...
Barça (em cau la baba) 95 - Real Madrid (esperant l'AVE a Atotxa) 75.

Vídeo resum del partit.

Mica en mica...

2010-12-23T00:24:00.000+01:00

s'omple la pica i de gota en gota s'ompla la bòta.

L'altre dia vaig estar parlant amb una de les fans incondicionals d'aquest equip tant maco que tenim, i m'explicava un comentari que havia fer el seu fill... No el diré, doncs va ser una conversa privada, però vam poder treure moltes conclusions.

El seu fill ja ha vist que som un equip, que el partit es guanya o es perd en els petits detalls, un encert o una errada pot provocar un canvi en el marcador, ara bé cal entendre que els encerts i les errades sempre són col·lectives, les fa un jugador o tot l'equip. M'explicaré, l'altre dia partit Lietuvos-Barça, el Barça perdia de 3 a manca de 3 segons, i en Ricky va forçar la personal de tres tirs, si els encistellava empatava el partit, i segurament la pròrroga, va encistellar els dos primers, però el darrer el va fallar. Va perdre ell el partit? El partit no es va perdre en aquesta jugada, el partit es perd o guanya en el seu conjunt, amb les errades i els encerts de tots. Alehores... com canviem el perdre per guanyar, doncs minimitzant les errades, i maximitzant els encerts. Animant al que erra i esperonant al que encerta, passant la pilota i treballant per rebre-la, corrent en atac i volant en defensa. Però tots junts.

Sou equip i nosaltres els vostres seguidors més fidels. A seguir treballant...

IPSI 43 - AESC Ramon Llull 38

2010-12-18T23:45:00.001+01:00

Primer de tot voldria disculpar-me, doncs avui "l'altre crònica" no serà tan positiva com altres cops, però és que avui no han jugat com saben, i només la lluita del Gor (està jugant d'una manera espectacular) ha mantingut el nivell que estem acostumats a veure. Malgtat tot el que driré (que no deixa de ser la meva opninió), estic content amb tots els nois, doncs dia a dia progressen, i dia a dia em sorprenen (normalment per positiu). A seguir treballant, aquest és el camí.

Tot sovint llegint entrevistes a jugadors que han fet un gran percentatge de tir, comenten que veien la cistella immensament gran, i que per aquest motiu les pilotes entraven sense gaire bé cap esforç. Avui però en el cas dels nostres jugadors ha estat del tot al reves, la cistella semblava immensament petita, arribant a fallar 4 o 5 tirs seguits sota mateix del taulell, ha estat increïble. Igual que va passar en el partit d’anada, (on varem jugar el nostre primer partit a la pista gran), les cistelles no eren les nostres i potser això els ha descentrat, avui també s’ha perdut aquell joc d’equip que tant ens ha caracteritzat en altres encontres, i el que era un moviment ràpid de pilota, avui s’ha convertit en un cúmul de despropòsits. Aquesta és la part negativa d’aquesta derrota, la part positiva, que sempre n’hi ha, que els nens no han perdut la moral, han sortit del camp reforçats i amb el sentiment de que amb una mica més de sort, igual que en el primer partit, el resultat hagués pogut ser diferent. Al final segons de grup i a esperar fins el dia 15 de gener per tornar a jugar. Ja la segona fase. A quin grup? Doncs si no ho canvien sembla que al C1...

Bon Nadal a tothom i bon any Nou.

Ps- En breu faré un petit comentari 1x1 de tots els jugadors.

Últim partit 1a fase.

2010-12-12T22:51:00.001+01:00

Només queda un partit per acabar la primera fase, i els resultats de la darrera jornada ens diuen que l'IPSI i nosaltres estem empatats a la primera plaça amb només una derrota cadascun. En tercer lloc està Pare Manyanet amb 3 derrotes.

Què vol dir això? doncs que al proper partit que ens enfronta al IPSI, l'hem de guanyar sí o sí per quedar primers, tant és la diferència de punts que hi hagi en el marcador, doncs guanyant quedaríem per davant d'ells amb una sola derrota per dues de l'IPSI.

Així nois aquesta setmana a entrenar més fort que mai, més concentrats que mai i heu d'afrontrar el partit amb ganes... No val vadar.

Menudetes-menudets

2010-12-11T15:37:00.001+01:00

Avui ha estat un dia espectacular, els nostres menuts i les nostres menudes (així se’ls hi diu a aquesta categoria), han fet el seu debut en un partit de bàsquet, i quin partit!!!!!.

Els nois i noies han lluitat cada pilota com si fos la darrera, s’han vist detalls tècnics de qualitat, i el que més m’ha agradat s’han vist bàsquets, de fet ja tenim la primera encistelladora de l’equip, la Carlota ha fet les tres cistelles del nostre equip, celebrades pel nombrós públic com si fos un gol del Barça (o l’equip preferit de cada un), a la final de la Champions.

Coses bones, doncs que han jugat com un equip, sovint quan tenien la pilota buscaven a qui passar-la, un altre cosa és que aquesta arribés a bon port. Coses dolentes, com voleu que hi hagi alguna cosa dolenta en aquest gran equip.

Visca el Ramon Llull, això només ha fet que començar.

Pd- Felicitats Gemma gran tasca la teva.

Podreu veure les fotos al link de la dreta on posa Galeria d'imatges.

AESC-Ramon Llull 61 - BM Viladecans 24.

2010-12-11T15:36:00.003+01:00

AESC Ramon Llull 61 BM Viladecans “B” 24

Avui no ha estat un partit lluït, era un dia on els nens havien de provar coses noves, de fer rodar la pilota, i de gaudir d’un matí no gaire fred (que bé). Però aquesta aturada (tants dies de festa sense entrenar), ha fet que els nois no estiguessin centrats.

Però com en tots els partits hi ha coses bones i coses dolentes, les bones o si més no divertides, doncs la lluita del Gor, la velocitat de l’Òscar (en alguns moments del partit), alguna que altre assistència de l’Arnau, i com he comentat a en Conrad, en “palomero” Xavier, que durant una estona s’ha fet amo d’un tros de pista i des d’allà esperava que li passessin la pilota i cap dins. Les coses dolentes, bufa, avui moltes... La no defensa, la multitud de xocs (cap contra cap), i la lesió (posat bo pel proper partit) del Jan.

Al final gust agredolç, agre per l’actitud dels nois, “dolç” pel resultat. Sense res més a comentar, ens veiem dissabte (els que no estiguin a Madrid), al darrer partit de la 1a fase.

Debut

2010-12-02T13:02:00.001+01:00

ATENCIÓ AL FINAL NO JUGUEN A CASA. JUGUEN FORA.

El proper dia 11 de desembre de 2010, a les 12 del matí, a l'Escola Ramon Llull, tindrà lloc el debut de les nostres i els nostres jugadors més petits, nenes i nens de primer i segon.

No us ho podeu perdre. Serà emocionant, divertit i sobre tot la darrera pedra del projecte esportiu i humà de l'AESC-Ramon Llull, la seva entrenadora, la Gemma, vol tenir el camp ple d'aficionats. Així que després de veure els Pre-infantils, cal animar als menuts i menudes.

A qui falti se li posarà una creu sinó porta un justificant.

Ps- La Mireia serà una de les debutants.

Escola Santa Caterina de Siena 30 – AESC Ramon Llull 63

2010-11-26T23:38:00.000+01:00

Quantes coses per explicar, tantes que no sé per començar, així que potser serà una crònica una mica desendreçada. Avui era l’aniversari d’una de les mames, ha complert em sembla que m’ha dit 19 anyets, no sé si m’ho he de creure, però tant és perquè ha portat galetes i bombons, que per cert els nens crec que no han ni tastat. Més cosetes, una altre mare (la mare que sempre prometia), per fi ha portat cafè (amb llet, té nassos la cosa), i bunyols casolans, de fet crec que els 4 primers minuts de partit, s’ha parlat més de com els feia que no pas s’ha meitat el partit. I ara que ho dic... si havíem anat a veure un partit!!! Manoi, quin partit! No sé com va ser contra el Manyanet, però el d’avui ha estat un partit maco de veure, on tots han aportat el seu granet de sorra, moltes entrades amb la mà esquerra, molts rebots i segon tir, molts talls de zona, bones defenses, i per sobre de tot, molts passis totalment altruistes. Què vull dir amb això? Doncs que davant de contraatacs de cistella fàcil, en més d’una ocasió en lloc d’acabar la jugada han passat la pilota perquè fos un altre company una mica (alguns cops no gaire), millor situat posés la pilota dins l’anella de l’equip contrari.
Avui realment hem gaudit, entrades molt maques, sacrifici defensiu, talls de pilota, i velocitat, i el millor de tot la sensació de que són un equip, no importa qui la posi dins, importa que algú la posi, i tots se n’alegren, no importa qui agafa el rebot, tots el lluiten, no importa qui talla el passi, tots ho intenten, no importa qui es tira al terra a agafar la pilota, si està el Gor a la pista, ja es tira ell, (a veure si aprenem nois!). Avui vull destacar precisament això el gran treball defensiu del Gor sumat amb alguna passada de mèrit, la velocitat que ha donat l’Òscar (crec que ha tornat a casa corrents per arribar abans que el seu pare amb el cotxe), les entrades amb la mà esquerra del Javi i l’Arnau (què maques), amb la dreta de Dídac (ja ens té acostumat), la gran tasca defensiva del Martín i el Marc, el talls del Mario, les jugades impossibles del Jan i... Avui per fi, i esperem que no sigui flor d’un dia, en Xavier s’ha destapat de cara a la cistella, espero que el seu pare li ensenyi doncs la filmat una estona.
Però, sempre hem de posar un però, hem d’aprendre a córrer el contraatac, ens hem d’obrir i algun cop no ho hem fet bé. Per sort avui no calia gaire, però hem de millorar-ho, no?
Felicitats.
MVP L’afició i el bon rotllo que hi es respira, guanyar sempre ajuda.

Ps- Quin fred!!!
Ps2- No tenim cronista dels Benjamins, així que ho haurem de llegir a la revista REBOTDATAC.

Quan toquen el que no sona.

2010-11-17T12:37:00.000+01:00

Ja feia dies que la gent de REBOTDATAC, havien deixat tranquil al nostre 2on entrenador, Carles Riera, però la setmana passada, van penjar una "foto" on diu aquest text:

"Aquesta setmana la foto ens l'aporta algú anònim del Pre-infantil. Veiem a Carles Riera en un dels seus hàbitats naturals en el pre-infantil: escombrar. La rateta Riereta ho fa força bé, no? Tito...és ajudant d'entrenador no assistenta de l'hogar!"

Per si això no fos poc en la secció "saps que m'han dit" han publicat el següent comentari:

"M'han dit que...el Pre-Infantil va guanyar un partit importantíssim aquest dissabte al cole. Alguns diuen que va ser gràcies a que no va haver-hi tiberis i es van concentrar en el bàsquet, altres diuen que va ser perquè no va venir un pare gafe....qui lo sà!"

Per al·lusions... Poder... podria ser, o també podria ser que aquest pare, fos apreciat pels nens i els nens li volguessin dedicar la victòria mentre ell era a l'hospital. O poder... podria ser que al no haver bocates al final, no havien de preocupar-se de guardar forces per arribar a la taula dels bocates abans que un que ja sabem. O segurament, les dos animadores que van venir (amb pancarta inclosa), els va fer treue el millor d'ells. chi lo sa!!!

Pd- Google traductor...

AESC-Ramon Llull 57 – Manyanet les Corts 38

2010-11-15T16:04:00.002+01:00

Per gentilesa del Sr. Tito.

Fotos noves del partit anterior a Galeria d'imatges.

AESC 57 – Manyanet les Corts 38

Aquest dissabte al matí es va veure un partit espectacular. Es van assolir totes les fites que ens havíem proposat i els jugadors van complir amb rigor, sacrifici, i constància.
Des de que hem començat la lliga hem incidit en el treball defensiu, creient així que en els entrenaments millorarem en l’atac si la defensa és a màxima intensitat.
Estic especialment content el dia d’avui, no puc destacar cap error del meu equip, o com a mínim no vull, crec que els jugadors es mereixen les meves felicitacions i les de tota l’afició que com sempre va complir i va recolzar-nos per anar directe cap a la victòria. L’ambient era molt bonic i els jugadors van posar la cirereta al pastís jugant amb cap, concentrats i fent una gran defensa.
Estic content perquè es compleixen objectius que ens hem plantejat al llarg de la temporada i que en el partit de l’anterior jornada no van aparèixer. La defensa del jugador sense pilota (Col•locació defensiva del jugador sense pilota, triangle defensiu, cistella-pilota-jugador).
Parcials del partit: 13-4; 5-6; 13-4; 14-6; 5-8 ; 7-10 (amb un màxima diferència de 31 punts).

Vull destacar la tasca de tot l’equip i el secret d’aquesta Victòria.

Javi: La seva envergadura ens ha donat seguretat en el rebot, bona defensa dels jugadors importants rivals i els seus 8 punts amb 2/4 en tirs lliures ens han ajudat en atac.
Arnau: Bon joc en equip sortint quan l’equip l’ha necessitat i oferint assistències als companys perquè anotessin. Bon treball defensiu evitant que anotessin jugadors importants. Els seus 21 punts amb 3/5 en tirs lliures ens ha ajudat en atac.
Jan: Bon inici de partit amb un bon treball defensiu, millora dia a dia. 2 punts
Dídac: Com sempre el motor de l’equip, aportant serenitat i sacrifici, espectacular en defensa que ha anul•lat el millor jugador rival. 6 punts
Marc: millorant cada dia que juga, perdent la por i creient-se que pot ser un jugador important per l’equip. Segueix així Marc.
Gor: molt bon partit, corregint les passes podria haver fet un partit espectacular, cada dia té més confiança i l’equip ho nota. 4 punts
Mario: Bon percentatge de tir, té cada cop més clar que pot aportar molt a l’equip i partit rere partit millora el seu rendiment. 8 punts
Víctor : Tot i la seva poca experiència en partits d’aquesta talla és un jugador descarat i amb talent, pot ser un gran jugador si segueix amb la intensitat i la capacitat d’aprenentatge que té. 2 punts
Òscar: Com sempre sinònim d’intensitat, té la paella pel mànec en defensa, és la roda de l’equip que dóna ritme al partit. 2 punts
Martí: cada dia que passa més em sorprèn, quan està concentrat i escolta, esdevé un jugador competent i intel•ligent. Va fer un pas endavant com a jugador defensiu. 4 punts

Felicitats nois!

AESC Ramon Llull - Pare Manyanet

2010-11-13T23:45:00.000+01:00

Es fa difícil fer una crònica d'un partit que no he pogut veure, però que si que he pogut viure, gràcies als mòbils. Els meus amics i amigues, m'han anat informant mentre que jo a l'hospital em menjava les ungles, mentres veia al metge anar amunt i aball del passadís sense signar-me l'alta. En qualsevol cas des de la distància puc explicar, que avui els nostres han jugat un gran partit, no sé si van llegir la crònica del Tito de la setmana passada, però sembla que tots ho han fet, i avui justament avui que jo no hi era (d'acord no vindré més), han jugat com un equip...

El meu cronista substitut ha dit que ja farà la crònica, però mentres tant dir-vos que la setmana passada el Dídac Llop va estar entre els 5 escollits com millors jugadors de la jornada. Felicitats Dídac t'ho mereixes, no em mal interpreteu, tots s'ho mereixen i per cada un de nosaltres el nostre fill sempre ho fa bé. però el Dídac portava una mala "racha" cara a cistella, que la setmana passada va trencar i va tornar a ser el Dídac que tots coneixem.

Nois queden 3 partits i ara no val badar...

CEIP LA MAR BELLA AMPA “A” 38 - CEIP RAMON LLULL 52

2010-11-08T13:50:00.000+01:00

CEIP LA MAR BELLA AMPA “A” 38 - CEIP RAMON LLULL 52

Segon partit de la temporada i segon fora de casa. Aquesta vegada anem en metro al CEIP la Mar Bella, al barri de Poblenou. L’escola està a una plaça, i la pista de bàsquet al costat d’un hortet, que ho fa tot molt agradable, igual que els pares dels nens, que ens varen tractar d’allò més bé.

A aquest partit ha vingut tot l’equip! Són tretze nens, i el nombre màxim de jugadors que es poden inscriure és de dotze. Per triar qui no pot jugar,l’Oriol fa un sorteig. L’Erik és a qui li toca descansar, però el David decideix no jugar, no sabem si per “por escènica”, el cas és que al final juga l’Erik.

El partit s’inicia amb els nervis habituals. Els costa fer la primera cistella, però la màquina de fer bàsquet comença a funcionar. Poc a poc el Ramon Llull agafa un avantatge al marcador que es mantindrà durant tot el partit. El nostre pitjor quart ha sigut el cinquè, en el qual ens han fet un parcial de nou a cero, però els nostres jugadors cada vegada juguen millor i van reaccionar. Al final es va acabar amb un 38 a 52.

Com a curiositat, i per no perdre el costum, va haver un tir a pròpia cistella, què afortunadament no va entrar!

Per sort, el proper partit dels nostres nens és a casa, davant del seu públic.

En resum, els nens s’ho han passat bé, i cada vegada ho fan una mica millor. Tots hem gaudit una tarda de divendres molt agradable. Només donar les gràcies els pares del CEIP la Mar Bella pel seu tracte.

Parcials: 4-6; 2-11; 10-9; 5-18; 9-0; 8-8

AESC-Ramon Llull 40 IPSI 45

2010-11-06T13:04:00.000+01:00

AESC-Ramon Llull 40 IPSI 45.

Avui no tocava, com en el darrer partit s’ha fallat molt sota la cistella, era com jugar fora de casa, doncs han jugat al Marcos Arena, i era a totes totes com si juguéssim a camp contrari, així que l’avantatge que normalment es té per jugar a camp propi, avui l’hem perdut. Malgrat tot s’han vist detalls de qualitat (algun passi realment bo), barrejat amb despistes defensius força importants. Mica en mica però es veu que els nens estan més units, ara no som 5 jugadors que fan la guerra pel seu compta, sinó que és un equip que mou la pilota, hi ha cops que falta un passi, i d’altres en sobre un, però aquella por d’aquest no li passo doncs la perdrà, ja no existeix, i això des de la banda és d’agrair, tots corren, tots encistellen, tots defensen. I d’això es tracta, no?
Aquesta setmana no direm res del nen guapo i ben plantat, no sigui cas que no pugui tornar a escriure res més.

El millor de tot, que malgrat que no podien jugar tots, (en Xavier està lesionat), hi érem tots fent equip, el pitjor que hi ha masses encantaments en defensa. El millor, que s’han vist bàsquets força macos gràcies al joc col•lectiu, el pitjor és que s’ha de tirar molts cops per fer una cistella.

Un parell de coses més i ja acabo, amb l’àrbitre no s’ha de parlar, si creus que t’han fet personal i no la xiula, vol dir que no ho era, i el que menys m’ha agradat és sentir com un nen de l’equip contrari (el número 4) li cridava a un company seu que fes personal per evitar una cistella nostra en contraatac. Això és un esport, i on malgrat ser bo guanyar, és millor aprendre i divertir-se, i per damunt de tot respectar al rival.

MVP El termo de cafè.

Escola L'Esperança - Benjamins

2010-10-24T23:13:00.002+02:00

IGNASIS’S BOYS RETURNS

Escola L’Esperança 23/10/10

12 del matí. Barri del Bon Pastor. Primer partit de la temporada i en dissabte. Molts nervis i il•lusió, especialment dels nous, el Carlos i el David Buetas. Algunes absències: la Georgina i l’Eric Villalaín, l’Eric Quispe, el Joel (que tenia partit de futbol a la mateixa hora), el Samuel (que potser torna al novembre). Retrobament feliç de l’Ignasi amb els seus pupils acompanyat d’un segon entrenador de luxe, el seu germà Oriol. I, només començar, primera cistella de la temporada i primer triple. Comencem bé!. A partir d’aquí, el partit es desenvolupa amb més facilitat del que s’esperaven els nostres jugadors. Finalment, es guanya el partit amb comoditat.

A seguir així, nois!. Ànims!. Estem amb vosaltres!

BM Viladecans "B" - Aesc Ramon Llull

2010-10-23T23:49:00.000+02:00

BM Viladecans "B" 8 - Aesc Ramon Llull 58.

Avui era d’aquells partits on s’havia de provar coses, abans de començar i veient els resultats que havia tingut el contrincant, ja sabíem que era del tot impossible perdre, però quan i com es guanyaria? Des de les grades, de les magnífiques instal•lacions de la ciutat de Viladecans, hem vist un partit amb dues cares, la bona quantitat de passes i passes que s’han fet, i molts cops amb criteri. Avui s’ha repetit en més d’una ocasió el tall des de la boca de l’ampolla en diagonal cap a cistella i el passi a les mans per tal de que el que tallava encistellés amb clar avantatge, la dolenta que s’han fallat molts i molts tirs.
Som partidaris de que mai s’ha de ridiculitzar al contrari, però tampoc s’ha de perdonar, hem d’aprendre a resoldre a la primera, i no haver de tirar deu cops a cistella per fer el primer bàsquet... En qualsevol cas l’actitud ha estat bona, amb canvi de comportament per part d’algun jugador (de forma positiva), i sobre tot on aquells que mica en mica van agafant confiança, n’agafin més. Tots han aportat el seu granet de sorra a l’hora de construir el castell. Ens ha sobtat però, que aquell noi guapo i ben plantat no acabés el partit per 5 faltes personals, i és estrany doncs mai li xiulen tantes!, cosa normal doncs és tant guapo, que els àrbitres el miren amb altres ulls, també ens estranya que avui no ens mostrés cap genialitat de les seves (o potser no ho hem vist, doncs encara teníem els ulls plens de llàgrimes de la setmana passada), i ha estat un triple canvi de mà del Martín (potser han estat quatre, però és que m’he marejat tant canvi de mà), o alguna assistència màgica a la “remanguillé” de l’Arnau, o els tres bàsquets (o quatre) gaire bé consecutius del Marc des de mitja distància, o les curses en velocitat de l’Òscar, o les estirades pel terra del Gor, o els talls per la zona del Dídac, Javi, Mario i Xavier, els que ens han fet prestar atenció, però com deia avui el noi alt, guapo i ben plantat, només ens ha ensenyat lo guapo que és... (a veure que dius ara, “pàjaru”)...
M’oblidava d’una cosa... estic enfadat, molt enfadat doncs encara que el marcador digui el contrari, en algun moment del partit s’ha perdut la intensitat en defensa. Nois espero que els vostres pares i/o mares us ensenyin el que escric, hi ha moltes maneres de guanyar un partit, al final per guanyar (que no és el més important) només cal fer un punt més que el contrari, o aconseguir que el contrari faci un punt menys que nosaltres (aquí fallem molts cops), i la millor fer un punt més que el contrari i que et facin un punt menys (1 + 1 = 2) però avui he vist moments que només defensaven un o dos jugadors, i ens han fet unes quantes cistelles que no havien d’haver entrat.
Bé la setmana vinent descans, i la propera partit contra IPSI, que es proposa a priori com l’equip a batre. Bona castanyada a tothom i als pares i mares vigileu no agafeu cap “castanya”.

Comencen els Benjamins 2010-2011

2010-10-20T23:51:00.000+02:00

L'altre dia llegint una informació del web del Consell Escolar Esportiu de Barcelona, em va donar la sensació que la lliga dels Benjamins començava el proper dia 5-6 de Novembre. Però avui m'he adonat que no és així que la lliga comença aquest cap de setmana... Però malhauradament no tinc més informació, a vuere si tenim sort i aconsegueixo un calendari.

En qualsevol cas... Amun littleredpower, aquesta ha de ser la vostra temporada. Recordeu que en el bàsquet de l'AESC-Ramon Llull hi ha tres coses importants, aprendre, divertir-se i si pot ser guanyar.

Bon bàsquet algun dia us vindré a veure.

Carta oberta a REBOTDATAC

2010-10-19T21:11:00.000+02:00

Benvolguts Srs.

Després de llegir la seva darrera edició de la Revista, i veient que segueixen carregant contra el Sr. Riera, al qual apreciem molt, ens veiem en l'obligació de fer el mateix que van fer vostès en el seu moment, treure tots els links cap a la seva pàgina. No és una mesura que ens agradi, però abans de fer que sembli un accident, es poden fer moltes coses.

Demanem doncs que preguin les següents actuacions:

Deixar de menystenir al Sr. Riera
Dir la veritat a la seva secció "saps que m'han dit"... Una mica més i els nens no poden menjar bocates doncs el Sr. Àlex va arrassar amb ells, cal comentar que quan va sentir l'olor del formatge i el pernil, va aturar el partit per un temps mort de 10 minuts (temps mort "bocatil").
Pujar el sou als nens del Pre-Infantil. En un 100%.
Portar cafè calentó pels partits de dissabte al matí. (collons quin fred!).

Totes aquestes condicions són innegociables... Bé si ha quartos pel mig en podem parlar.

Salut i bon bàsquet.

Redacció del blog littleredpower.

Aesc Ramon Llull- Santa Caterina de Siena

2010-10-16T12:46:00.002+02:00

Pre-Infantil 70 Santa Caterina de Siena 51

Primer partit a casa de la temporada. Les expectatives eren molt altes després d’haver vist el joc dels nostres nens al partit anterior. Però el que havia de ser una festa del bàsquet, s’ha convertit en pinzellades i detallets de bàsquet. Els nostres nens no han estat centrats en tot el partit, perdent el seu parell en defensa, i atacs poc fluids, amb poca rotació de pilota. Crec que hi ha cops que es creuen tan superiors, que baixen els braços, i això no pot ser. Obliden que el bàsquet no és només posar la pilota dins la cistella, el bàsquet també és evitar que el contrari posi la pilota dins la nostra.

Malgrat tot hem vist bones assistències, (contadetes). Algun rebot important (poquets), alguna entrada amb bomba (una o dos), algun tir de 4 metres (amb diferent fortuna). Això sí, el que no ha faltat mai, han estat les ganes i el sentiment d’equip. Tots guanyem, tots perdem i tots juguem...

Ara cal aprendre del que han fet malament, millorar el que han fet bé, i sobre tot no perdre la il•lusió, això és un joc, on el més important és aprendre i divertir-se, i si un aprèn i es diverteix, al final potser que fins i tot es pot guanyar.

MVP... L’esmorzar que ens hem cruspit després per celebrar l’aniversari del Mario.

Estades 2010

2010-10-13T22:30:00.000+02:00

Tret de la revista REBOTDATAC d'aquesta setmana...

ESTADES AESC 2010
Per Carles Riera

El 2 de setembre del 2010 ha estat una data marcada en el calendari per uns quants membres d’aquest club. Comparat amb anys anteriors, el nombre de membres era menor, però no pas la il•lusió, ja que per a la majoria d’assistents, aquestes han estat les primeres estades amb el nostre club: l’AESC Ramon Llull.

Dijous 2 – Primer dia
El primer dia de les estades no es va aixecar amb molt bona cara: un cel gris, tapat i amb amenaça de pluja. No obstant, això no va ser suficient per a desanimar els nois, que es van mostrar força impacients per a poder començar a gaudir de les estades. Després d’arribar a la casa que ens acolliria durant aquests 4 dies i de instal•lar-nos-hi, els nois van tenir la xerrada introductòria per part dels monitors. Cal tenir en compte que exceptuant 4 nois, per la resta eren les seves primeres estades, i per tant era necessari indicar-los els funcionament i les normes de les estades. Tot i això, el que segurament recordaran més els nois sobre aquesta xerrada va ser la introducció del “Tòtem”, un joc que s’acabaria convertint en una gran batalla pels nois i un gran maldecap per als monitors.
Un cop marcades les pautes, els nois van posar-se el mono de feina (és a dir, la roba d’entreno) i van començar a notar la principal diferència entre unes colònies i les estades: primer toca treballar i entrenar, i després ja hi haurà temps de passar-s’ho bé. Així doncs, després de dues sessions d’entrenament, el cel va decidir recompensar la feina dels nois i els va permetre banyar-se a la piscina.
I per acabar el dia no podia faltar un element típic de qualsevol estada: un joc de nit. En aquest cas es va tractar d’un híbrid de “Polis i cacos” i buscar el tresor que va posar a prova el físic, intel•ligència i treball en equip dels nois.

Divendres 3 – Segon dia
El segon dia es va llevar amb música, en el que acabaria sent una tradició durant els dies restants. Després de treure unes quantes lleganyes i d’agafar forces amb un bon esmorzar, els nois van continuar amb la disciplina del dia anterior: primer aprendre (entrenar), i després divertir-se (banyar-se a la piscina).
Després de dinar, vindria un dels “highlights” de les estades: la Gimcana Guarra. Com indica el seu nom, l’objectiu d’aquesta gimcana consistia en superar un seguit de proves per evitar ser empastifat pels no gaire piadosos monitors. Farina, ous i iogurt van passar de convertir-se d’un potencial pastís a ser el maquillatge dels nostres nois, però encara faltava d’ingredient estrella… el fang. L’acte final de la gimcana es va saldar amb una (imprevista) batalla campal on va primar la generositat i la fraternitat, ja que ningú va quedar exempt de rebre “l’amor” dels seus companys (i això inclou els monitors), i l’únic líquid que es va vessar va ser l’aigua de les dutxes.
Finalment, després de sopar, els nois van poder gaudir d’una sessió d’entrenament nocturna que es va convertir en un campionat triangular amb moltíssima igualtat i un gran ambient.

Dissabte 4 – Tercer dia
El tercer dia es va llevar amb la mateixa rutina que l’anterior: música “celestial” per aixecar-se, puntualitat per esmorzar, disciplina en els entrenaments, i rauxa i diversió a la piscina. Després d’un bon dinar, els monitors, conscients que el dia anterior havia estat força intens, vam decidir baixar una mica el llistó. Es va organitzar un Trivial a l’estil “La Partida de TV3”, que va obligar als nois a treballar en equip i esprémer els seus cervells. Acte seguit, els hi va tocar treballar a les seves cames per a evitar ser tacats en la Guerra d’aigua, en el que es podria considerar la pròrroga de la Gimcana del dia anterior. I finalment, després de la darrera sessió d’entrenament i del sopar, va arribar la darrera nit, que en l’idioma de les estades significa algo diferent i especial. Com a aperitiu, les finals del campionat de ping-pong, que va guanyar un Pre-Infantil: en Sergi. De primer plat vam tenir el joc de la Bandera; i de segon el concurs de disfresses, amb especial menció pels Juniors, que gairebé ens enganyen disfressant un coixí. Com a postres, jocs de nit més relaxats (Marcianitos, Pim pam pum) però que van “deixar marca” en alguns nois.

Diumenge 5 – Quart dia
El temps passa volant quan t’ho passes bé, i així va arribar l’últim dia. No obstant, en les estades, l’últim dia és sinònim de festa i competició. Així doncs, el matí va estar exclusivament dedicat al bàsquet, amb les finals de 1 contra 1 (que va guanyar un Junior, l’Arnau Ruiz), de 2- ball i de 3 contra 3.
Després de l’última capbussada a la piscina i de dinar, va arribar l’hora d’entregar premis i de despedir-nos de la casa que ens va acollir durant aquests 4 dies. La tornada a Barcelona va ser sorprenentment plàcida i ràpida tant pels nois (no vam patir embussos) com per als monitors (gairebé tots els nois es van adormir).

Dimarts 12 – Quarantè dia
Si bé les estades ja s’han acabat, el final d’aquests 4 dies representen l’inici de la temporada regular. Esperem que per a tots els nois, tant els que venien per primer cop com els que no, hagi estat una experiència agradable i profitosa; que durant aquesta temporada recordin el que van aprendre en aquests 4 dies; que quan s’acabi la temporada recordin els bons moments d’aquests 4 dies; i que quan comenci la següent temporada tinguin 4 dies més que recordar, amb més companys amb qui recordar-los.
Per als monitors també ha estat una molt bona experiència, i hem gaudit força d’aquest grup (tot i que ens ha quedat la impressió que hagués estat encara millor amb més gent). En general, voldríem agrair la presència de l’Arnau, l’Edgar i el Toni, que han actuat com un “germans grans” exemplars; i del Sergio i el Román, que tot i ser els més petits han demostrat que tenen qualitat de sobres per estar a l’altura dels grans.

Dit això, us esperem a les estades del club de l’any que ve. Bona temporada a tothom!

Carles Riera

2010-10-13T22:18:00.002+02:00

A la secció Saps que m'han dit... de la revista REBOTDATAC, porten dues setmanes seguides, "ficant-se" amb el nostre estimat 2on entrenador Carles Riera.

M'han dit que...en Riera s'ha enterat que en Tito és qui s'ha xivat de que no parla als entrenos i li està preparant una venjança ben grossa, i es veu que serà ajudat per alguns jugadors i molts pares!

Benvolguts senyors (ja se sap de senyor i de porc se'n ve de mena), de la secció "saps que m'han dit", espero que llegeixin aquestes línies, i deixin de "molestar" al nostre gran 2on entrenador, Carles Riera, al qual tots els nois de l'equip, mares i pares, germanes i germans, i seguidors del Pre-Infantil (altrament dit, little red power), li tenen un afecte especial, pel seu gran comportament, i tracta envers tots i cada un dels abans esmentats.

Si aquests atacs frontals a la seva persona no cedeixen ens veurem obligats a prendre les mesures pertinents que creguem més oportunes, envers la taula de redacció de la seva revista.

Little red Power!!!

Més actitud.

2010-10-13T22:07:00.000+02:00

Quan altres cops he parlat d'actitud, de compromís, de ganes de fer, em refereixo a això, per aquest motiu i d'altres, petits i grans detalls del dia a dia, són els que ni se'm passi pel cap canviar d'aires. Primer les persones, i després la resta. Pels que no llegiu les cròniques de la revista REBOTDATAC, us en ganxo una que m'ha agradat per damunt de totes.

JÚNIOR
C.B VILASAR 73 -AESC 25
Todo lo que tenía que comentar lo he comentado en el vestuario al finalizar el partido. Sigo pensando lo mismo, el marcador es lo de menos. Este año es un proyecto para aprender y mejorar, jugamos contra nosotras mismas y lo estamos haciendo francamente bien, entrenar un equipo que tiene ganas de aprender, de esforzarse y mejorar es un regalo para un entrenador. Me siento realmente feliz de trabajar con vosotras este año, cuando algo no se sabe hacer se aprende y eso es nuestro objetivo para este año aprender todo lo que podamos, seguir así no os desaniméis por que a pesar de los resultados vamos muy bien con nuestro proyecto conjunto confiad y trabajar lo demás vendrá por sí mismo.
M.V.P: María Fabra (timona) por su increíble actitud durante todo el partido.

Així doncs vull felicitar a aquest entrenador/a, que grans que sou...

Camp enrere II

2010-10-06T22:55:00.001+02:00

Seguim amb l camp enrere...

I un altre

Comportament

2010-10-06T00:01:00.002+02:00

Mica en mica els nostres nens van aprenent, en el darrer partit la lluita per la pilota, i el posar la mà per recuperar-la va ser una constant, cosa que fins ara només havíem vist en compte gotes. Aquesta actitud evidentment fa que hi hagi més contacte, si a més l’equip contrari fa el mateix (més o menys), els xocs són constants, i les faltes es van succeint.

Quin ha de ser el comportament?

Primer de tot, si l’àrbitre ho xiulés tot pocs nens acabarien el partit, així que no sé si en bon criteri o no, xiula el que creu que ha de xiular. El d’aquest darrer partit es va “menjar” algunes de molt greus, tan per uns com pels altres.

Una de les coses que els nens han d’aprendre, i això som nosaltres els pares que els hi hem d’explicar, és que no s’han de queixar “mai”, falta és tot aquell contacte o no que l’àrbitre decideix xiular, la resta (encara que ho siguin) no són faltes. Si un àrbitre xiula una falta i ens queixem, l’únic que aconseguirem és que ens xiulin una tècnica, per això el que han de fer dins i fora de la pista, és ajudar a l’àrbitre. Com? Molt fàcil, si la falta ens la xiulen a nosaltres, aixecar la mà, si a més la falta penseu que ho era, fer algun signe d’afirmació... En cap cas (com vaig veure que feia un dels nens de l’equip contrari), celebrar cap bàsquet fent gestos a la banqueta o afició contrària. Si en alguna jugada, sigui o no sigui falta, si el joc s’atura, i un jugador de l’equip contrari ha caigut, és de bon esportista ajudar-lo a aixecar-se, i preguntar pel seu estat. Són petits detalls que fan que el partit, malgrat pugui transcorre amb una excessiva duresa, tot quedi rebaixat a part del joc.

Els pares i les mares (i la resta), que seguim a l’equip, tenim la potestat de rondinar, dins del límits que ens marca l’educació.